Sortim de l'aiguabarreig conceptual?

Cita

Déu, la fe, l'espiritualitat, les creences i les religions són cinc conceptes fonamentals, cinc àmbits o aspectes diversos que poden conviure o contraposar-se, tant en la vida personal com en el desplegament social.

Ramon M Nogués, doctor en Biologia i escolapi

Context

NOGUÉS, R M «Panorama conceptual». A: Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió. 2007. Barcelona. Fragmenta (col·lecció Assaig, núm. 2). p. 13-25. ISBN: 978-84-935695-1-8

Comentari

La distinció clara i aclaridora entre aquests cinc conceptes, tradicionalment presentats com un monòlit indisociable, m'ha ajudat molt a comprendre'm millor a mi mateix i a comprendre millor els altres, sobretot a escala global (diferents déus o no-déus, diferents experiències de fe, diferents formes d'espiritualitat, diferents construccions de creences, diferents edificis religiosos) i no tant sols a escala local (fins fa poc amb molt poca diversitat). Estic convençut que, en cadascú, un cert nivell de relativització i d'intercanvi entre aquestes “formes” (expressions, creences, tradicions), lluny de ser una traïció als “continguts” (la vida en la Vida) és una preciosa oportunitat d'enriquiment, de transformació, de creixement, d'humanització, d'entesa, de diàleg, de saviesa, de santificació.

A tall d'exemple cito un brevíssim comentari sobre cada concepte en paraules d'en Ramon M Nogués, conscient que ni és el primer, ni l'únic, ni potser el millor de tots els possibles:

DÉU. És el nom que donem a una realitat transcendent respecte de les realitats que poden ser objecte de percepció i observació sensorial.

LA FE. Fa referència a una actitud de la persona que s'inclina a la confiança més o menys raonable en la realitat suprasensible.

L'ESPIRITUALITAT. Designa el conreu del món interior per alliberar-lo i qualificar-lo.

LES CREENCES. Són un ampli grup de realitats mentals que il·lustren, vesteixen o disfressen les actituds de fe.

LES RELIGIONS. Són construccions insitucionals, mentals, doctrinals, rituals, administratives, etc., que intenten donar vertebració social a les experiències de transcendència.

Aclarir conceptes sempre ajuda a apropar-nos millor a la realitat, a obrir la ment i el cor, a eixamplar horitzons, a cometre menys equívocs (no és que em faci por equivocar-me, el que temo és fer un mal innecessari als altres en voler-los jutjar). Relativitzar aquests mateixos conceptes sempre ajuda a no obsessionar-se en creure que es pot capir i constrènyer la realitat (impermanent, diferenciada però no segmentada) dins de “simples” objectes mentals: els conceptes! El primer punt (aclarir) és l'objecte d'aquest escrit. El segon punt (relativitzar) el deixo a la discreció de cadascú.

Amb tot, el diàleg interreligiós (i també l'intrareligiós) ¿en quin d'aquests cinc àmbits és practicat actualment? ¿En quin s'hauria de practicar per no convertir-se en un diàleg de sords? I la veritat ¿què és? On és? Qui la posseeix? Uf! Uf! Uf! Això serà objecte d'un altre escrit...