En quin temps visc? Cronos i Kairós

Proverbi

Vosaltres, els europeus, teniu els rellotges,
però nosaltres tenim el temps.

Proverbi africà

Context

El vaig trobar, temps enrera, tafanejant per Internet, a Proverbia.net.

Comentari

Un dels aforismes de la saviesa popular d'arreu del món que més m'agraden, pel seu llenguatge senzill i casolà però, alhora, de profunda saviesa.

Ja els filòsofs de la Grècia clàssica empraven dues paraules diferents per designar el temps: cronos i kairós. La primera és l'arrel de múltiples mots en diverses llengües modernes. La segona sembla que no té un equivalent precís en cap altra llengua actual, almenys de les properes a la nostra.

En la mitologia grega Cronos és el déu del temps real i inexorable, el transcurs del qual ens duu inevitablement a la mort. És el temps seqüencial i cronològic, mesurable i planificat. És el temps del rellotge. Té naturalesa quantitativa.

Kairós, en canvi, és la forma qualitativa del temps, no mesurable. És l'oportunitat. En la mitologia grega Kairós és el déu del temps interior dels homes, el temps dels somnis i de l'esperit, el temps de la consciència desperta, el que persistentment ens retorna a la vida. És el moment just, el moment oportú, el moment madur, el moment perfecte per fer quelcom o per prendre una decisió existencial, d'aquelles que et poden canviar el transcurs de la vida. És un “temps entre el temps”, un no-temps, un temps etern, un temps creatiu, un temps madur, el temps de l'esperit, de l'essència de la vida, del repte.

Kairós és l'«ara». Quan ens trobem totalment absorts pel moment present és quan ens trobem immersos en el temps “kairós”, aliens al pas del temps “cronos”. Com pot ser que no tinguem una paraula precisa en la nostra llengua per expressar una experiència tan profunda, humana i universal? L'haurem d'inventar? En proposeu alguna?

Retall cristià

És sabut que Pau de Tars, l'Apòstol dels Gentils, gaudia d'una especial habilitat per conversar amb els filòsofs grecs del seu temps (c.f. Ac 17,18-21). Ell va escriure la meitat dels llibres del Nou Testament i va contribuir a redefinir el concepte kairós pels seus lectors. Així, els escriptors del Nou Testament (escrit en grec però des de la cultura i mentalitat hebrea) utilitzen la paraula kairós (i no cronos) per designar el moment de Déu, de l'acció salvífica de Déu que “passa”, que irromp en el temps dels homes. Aquest “temps oportú”, o “temps favorable”, amb un significat donat per Déu, sembla ser el sentit de les expressions «en la plenitud del temps» (c.f. Ga 4,4; Ef 1,10 ) i «s'ha acomplert el temps» (Mc 1,15).

En fi, la realitat impecable dels moments kairós és que són especials, còsmics i, reconegut o no, fins i tot divins.

Retall per recordar

Enmig del temps ordinari (cronos),
s'esdevé el temps extraordinari (kairós).

Mark R Freier, coach, Whatif Enterprises, a: «What is Kairós»