Benvinguda

Hola!

Has arribat al meu bloc personal «Retalls de Calaix», un espai on intento posar una mica d'ordre a notícies, contes, cites, pensaments i comentaris de diversos autors i personatges que tenen una especial rellevància en la construcció del meu propi pensament... sense deixar de tocar de peus a terra. Si trobes res que t'agradi i et sigui útil pren-ho amb tota llibertat, i si em vols deixar algun comentari fes-ho també ben lliurement.

Fins aviat!

Quant a mi (primera època)

Sóc barceloní, una ciutat gran i diversa. Casat, amb una filla. Enginyer de Telecomunicació, actualment treballo a Televisió de Catalunya. En actitud de recerca constant, amb molt poques certeses, cristià per convicció (m'he deixat seduir?) i catòlic per casualitat (sóc d'aquesta barriada), amb un profund respecte per totes les troballes espirituals (personals, socials, d'arreu) i poc amic de polèmiques dogmàtiques. «Quin és el meu estil de vida?» em sembla una pregunta molt més constructiva que «Quina és l'autèntica religió?». Una abraçada!

Febrer del 2009

La creació d'aquest bloc va ser, realment, com treure'm un tap, i les primeres setmanes vaig estar immers en una efervescència creativa i comunicativa molt excitants però poc sostenibles. Passada la rauxa inicial he començat una segona etapa en què procuro publicar regularment només dos escrits per setmana, amb les excepcions pertinents.

L'escrit dels diumenges pretenc que sigui breu, meditatiu, una invitació per començar la setmana amb bon peu. Per això el solc anomenar «Retall per meditar», de tant en tant «Vídeo:», potser amb una nota al final de l'escrit que anomeno «Retall d'agenda» sobre algun “aniversari” rellevant de durant la setmana, ja s'anirà concretant.

L'escrit dels dijous m'agrada que sigui més llarg, més treballat, amb l'excusa d'una cita, d'un conte, d'un proverbi, d'un llibre, d'un autor, d'una notícia, destil·lat a través de la meva experiència personal.

Pretensions? Poques. Ordenar el meu discurs. Compartir-lo. Contrastar-lo. Gaudir escrivint coses “meves”. I llegint coses “teves”. Comunicar-nos.

Entra! I si t'hi sents a gust, gaudeix-ne tu també!

Març del 2009

M'he adonat que més sovint del que em pensava estic prenent cites de la Bíblia, amb tota la meva llibertat, com una font més per intentar il·lustrar allò que desitjo comunicar. Per aquest motiu, m'agradaria aclarir els següents punts.

1. Per bé que tinc formació i experiència catequètica dins de l'Església Catòlica, no sóc ni exegeta ni teòleg de professió i, per tant, el sentit que li pugui donar als textos pot, en alguna ocasió, no acabar de coincidir amb el sentit típic i “oficial” segons la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Personalment no em preocupa en absolut, però ho deixo dit perquè ningú es pugui sentir estafat.

2. En cap cas pretenc citar la Bíblia amb la intenció de voler aparentar tenir més raó amb allò que exposo, ni desitjo conscientment forçar el text per fer-li dir allò que em vagui o em convingui.

3. Simplement, la Bíblia (en general, i els Evangelis en particular) forma part del meu bagatge cultural, religiós i espiritual (de fet en aquest darrer àmbit hi té un lloc preferent!), i la cito amb la mateixa llibertat i respecte amb què procuro citar qualsevol altra font.

4. En el cas concret de la Bíblia, però, a més, desitjo oferir el meu humil i senzill testimoni de com aquests textos, per bé que per una banda són ben antics, per l'altra són encara ben “vius” i, per tant, encara poden “parlar” (i ben bé que “parlen”!) al cor de cada persona d'avui (per exemple el meu...), tingui molta o poca formació teòrica prèvia.

En definitiva, doncs, quan m'atreveixo a citar la Bíblia m'agradaria que es comprengués que ho faig des del cor, des de la meva experiència i vivència personals (el meu sedàs!), i poc des de la raó o des de la càtedra (tot i que tampoc em considero un analfabet en el tema...).

Amb afecte!