El secret de la guineu

Conte (fragment)

  — Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
  — L'essencial és invisible als ulls —va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.
  — És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
  — És el temps que he perdut amb la rosa... —va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.
  — Els homes han oblidat aquesta veritat —va dir la guineu—. Tu no l'has d'oblidar. Et fas responsable per sempre d'allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...
  — Sóc responsable de la meva rosa... —va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.

Context

SAINT-EXUPÉRY, A (1990) «Capítol XXI». A: El petit príncep. Barcelona: Salamandra, p. 66-74. ISBN: 978-84-7888-721-7

Aquí tens el meu secret. És molt senzill:
només s'hi veu bé amb el cor.
L'essencial és invisible als ulls.

Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), escriptor i aviador francès.

Comentari

Una lectura escolar d'entre 9 i 12 anys. Així el “venen” encara a les llibreries. No em va agradar gens. No vaig entendre res, o gairebé res. Em va semblar el conte d'un aviador que mantenia el seu pensament als núvols, fora de l'abast d'una ment infantil com la meva. Vaig pensar que ho deixaria “per quan sigui més gran, a veure si entenc perquè agrada tant”. Ni tant sols em vaig esforçar a fer creure “als grans” que el trobés interessant, com semblava que fós “la moda”...

Ja m'he “fet gran” (com diuen «Els Pets» això “ho cura el temps”). Ara comprenc que «El petit príncep» és un clàssic atemporal que expressa de manera molt poètica i sintètica grans veritats existencials. La que destaco avui és la que m'agrada més, el “secret de la guineu”, un animaló bellugadís i tafaner que encarna l'astúcia com pocs. L'observació que fa al petit príncep és molt aguda perquè només s'entén si s'ha après mínimament a mirar les coses, als altres, amb uns altres ulls, els ulls “del cor”. Si no, “no s'hi veu bé” i passa completament desaparcebut, com si fós transparent. Amb quins ulls, sinó, es pot veure bé l'amistat? I la tendresa? I la bonesa? I la compassió? I la generositat? I la bellesa? I l'humor? I...

Hi hauria d'haver una guineu als nostres Pessebres, no creieu? Ai!, no!, que nosaltres hi posem l'àngel anunciador, que li dóna un aire més místic, com de cotó fluix amb ales... (He!, he!, he!, és broma!, espero que no us ho prengueu malament...)