Crec en l'ésser humà

Cita

Vaig descobrir una cosa fonamental en què molts anys després vaig basar el meu model de reinserció: les brutals manques afectives en les quals es mou l'individu són l'excusa per continuar sent com són, i solucionar-les és la clau perquè canviïn. Vaig intentar arribar a aquestes persones cuirassades a través de l'afecte, i aquest ha estat el meu fil conductor.

Faustino García, educador de presons, creador d'un model alternatiu de presons referència a Espanya

Context

Entrevista d'Ima Sanchís a “un home qualsevol” (emprant una expressió de l'escriptor Jordi Carbonell) a «La Contra» de divendres passat, la contraportada del diari La Vanguardia: «Donar afecte als presos ha estat el meu fil conductor».

Faustino García: «54 anys. Vaig néixer i visc a Avilés (Asturias). Estic separat i tinc dues filles. Llicenciat en Criminologia. De 1980 a 1984 vaig ser funcionari en centres penitenciaris, i a partir d'aleshores vaig passar a ser educador. La meva política és l'entesa social. Crec en l'ésser humà.»

Per què va escollir ser celador? «Als 15 anys era voluntari en barris marginals; després vaig ser militant clandestí en el PSOE i vaig estudiar Dret, però el vaig abandonar per treballar en la construcció: volia integrar-me al moviment obrer. Anys després també vaig abandonar la política, no volia acatar certes regles del joc i vaig acabar en un centre penitenciari, on podia sentir-me realitzat.»

...! «Sempre he cregut en la potencialitat de l'ésser humà, i els fets i el temps m'han donat la raó.»

Com aconseguia arribar als presos? «El meu primer dia, en fer el recompte de presos, els vaig donar el bon dia. Allò va causar un impacte brutal, perquè al final es troben dos éssers humans i el que compta és el que hi ha sota de l'uniforme. No he tingut problemes per arribar als interns, ni tan sols amb els d'alta conflictivitat. Ho he fet mirant-los als ulls amb una transparència total.»

Quina era la seva funció? «Pot ser obrir i tancar portes i fer recomptes, o estendre'ls la mà i ajudar-los a sortir de la situació emocional en la qual es troben. Amb un intern pots o no conversar, i si ho fas, pot ser de temes banals o sobre els temes més profunds relacionats amb la seva pròpia vida.»

[...]

Comentari

En ser preguntat en què o en Qui creu, Faustino García respon: «Crec en l'ésser humà.» No és una creença abstracta, en l'àmbit del pensament, de la ideologia, de la religió formal. És una creença concreta, que respon a un anhel, a un desig, a la recerca de sentir-se realitzat, a una manera d'entendre la vida, ja des de la tendra juventut, que l'empeny al compromís amb els altres, amb la societat. No troba la millor resposta de seguida... o potser sí! Les opcions personals es manifesten en com es camina, no tant en el camí concret.

A la meva manera, jo també crec en l'ésser humà, que és possible un món més humanitzat i humanitzador, més obert i respectuós, més just i solidari, sense importar el color polític (o apolític) ni el color religiós (o “areligiós”) de cadascú. I aquesta entrevista n'és un exemple ben concret.