Sóc un ésser donat

Cita

Sóc, per a mi, allò absolutament donat.

Romano Guardini (1885–1968), teòleg catòlic alemany

Context

M'ho va ensenyar (recordar) el meu mestre cristià i amic en Miquel Font, junt amb la cita del Nou Testament: «Què tens que no ho hagis rebut?» (1Co 4,7)

Comentari

Aquesta descoberta, amb unes altres paraules, no va ser la primera, però sí una de fonamental, una que tracta dels fonaments de l'existència. I que he anat redescobrint i assaborint en diverses ocasions. La darrera, de la mà d'en Miquel Font d'una banda, i de la meditació zen de l'altra.

En les meves estones de pregària/meditació personals sovint m'experimento com a «ésser donat»: la meva vida m'és donada, el meu esperit m'és donat, la meva existència m'és donada, la meva essència m'és donada... Tot el que sóc m'ha estat donat i res del que sóc ho sóc per mi mateix. No és una idea feliç, és una intuïció. Viscuda. Experimentada. L'actitud bàsica que se'n deriva de manera natural és l'agraïment: agraïment a la Vida, a Déu (li diem alguns).

Aquest coneixement (sapiencial, no intel·lectual) transforma de manera radical la meva relació amb la vida, no només amb la meva sinó sobretot amb la de tots els altres éssers. Tota vida és donada, i per tant desitjada. Tal i com és. Tal i com ha estat donada. Donada. Acceptada. Acollida. Estimada. Diferents matisos d'una mateixa Realitat, en la qual tots som tot en Tot.