Descoberta de l'espiritualitat

Retall d'una vida

«Recordo amb molta claredat una descoberta decisiva: quan vaig arribar a comprendre perquè un mestre d'escola, una persona important en aquell ambient, sempre parlava de la gent humil amb gran veneració; sempre feia ressaltar allò que no compta, allò amagat, allò menyspreat per les multituds, allò que és un missatge d'un món invisible, espiritual.

—

»El fet que aquest ensenyament em vingués sovint a través de persones no creients ha donat a la meva espiritualitat, des del principi, una dimensió universal. Ja no em podia imaginar una frontera entre allò que veia en aquestes persones i el que jo entenia com a missatge de l'evangeli.

—

»La descoberta de l'espiritualitat l'he fet a través de les persones, a través de la “carn” de la vida.»

Cristina Kaufmann (1939-2006), religiosa contemplativa del Carmel de Mataró. — Font: KAUFMANN, Cristina (2007) «El camí d'una vida». A: La Transparència de l'Invisible (1). Badalona: Claret (Torsimany, 11), p. 27. ISBN: 978-84-8297-985-4.

Foto: “Flor a terra del porxo”, de Written Voice (llic.: Creative Commons).

L'espiritualitat... una de les dimensions de l'ésser humà més bàsiques i fonamentals, però alhora, més difícil d'explicar i de definir. Per què? L'espiritualitat adopta moltes i diverses formes arreu del planeta, tot creuant les fronteres de les cultures i les religions (o no religions!, perquè l'espiritualitat n'és independent!). Fins i tot és ben possible que cadascú desperti, adopti i desenvolupi la seva pròpia forma espiritual personal i intransferible. Però hi ha quelcom de comú, bàsic i fonamental en totes les seves formes que ens permet comprendre l'espiritualitat com a quelcom compartit entre tots els éssers humans, fins i tot com a quelcom que ens permet qualificar si un ésser viu és, de fet, un ésser humà.

L'espiritualitat com a tal no és una doctrina concreta, no està adscrita a cap religió, culte o veneració concrets, ni tampoc depèn de cap filosofia, cultura o tradició concretes. Tampoc és una col·lecció de conceptes, ni una col·lecció de respostes concretes a preguntes concretes. L'espiritualitat és l'actitud interior de cada ésser humà conscient, despert i atent davant la vida, és el “lloc” on es manifesta «el misteri insondable i invisible» (Cristina Kaufmann), és «el conreu del món interior per alliberar-lo i qualificar-lo» (Ramon M Nogués), és «una manera determinada d'enfrontar-se a la condició humana», és «l'actitud bàsica de l'home respecte al seu fi últim» (Raimon Panikkar), «no està pressionada per ideologies, ni dogmes, ni suposicions de cap mena, sinó que s'interessa en el fet, en allò que és, i en transcendir-lo» (Jiddu Krishnamurti), és «la riquesa humana que sosté el nostre país» (Mahatma Amma).

Per això i al meu entendre, l'espiritualitat és quelcom que defineix, que fa ser qui és, a l'ésser humà, a tot ésser humà. L'ésser humà és, en tant que ésser humà (és a dir, per definició), un ésser espiritual, o, si es prefereix, un ésser amb espiritualitat.

Una abraçada!

Retalls relacionats

• «Sortim de l'aiguabarreig conceptual?»
• «Despertar espiritual amb bon humor»
• «Darshan, l'abraçada de l'Amma»

Sortim de l'aiguabarreig conceptual?

Cita

Déu, la fe, l'espiritualitat, les creences i les religions són cinc conceptes fonamentals, cinc àmbits o aspectes diversos que poden conviure o contraposar-se, tant en la vida personal com en el desplegament social.

Ramon M Nogués, doctor en Biologia i escolapi

Context

NOGUÉS, R M «Panorama conceptual». A: Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió. 2007. Barcelona. Fragmenta (col·lecció Assaig, núm. 2). p. 13-25. ISBN: 978-84-935695-1-8

Comentari

La distinció clara i aclaridora entre aquests cinc conceptes, tradicionalment presentats com un monòlit indisociable, m'ha ajudat molt a comprendre'm millor a mi mateix i a comprendre millor els altres, sobretot a escala global (diferents déus o no-déus, diferents experiències de fe, diferents formes d'espiritualitat, diferents construccions de creences, diferents edificis religiosos) i no tant sols a escala local (fins fa poc amb molt poca diversitat). Estic convençut que, en cadascú, un cert nivell de relativització i d'intercanvi entre aquestes “formes” (expressions, creences, tradicions), lluny de ser una traïció als “continguts” (la vida en la Vida) és una preciosa oportunitat d'enriquiment, de transformació, de creixement, d'humanització, d'entesa, de diàleg, de saviesa, de santificació.

A tall d'exemple cito un brevíssim comentari sobre cada concepte en paraules d'en Ramon M Nogués, conscient que ni és el primer, ni l'únic, ni potser el millor de tots els possibles:

DÉU. És el nom que donem a una realitat transcendent respecte de les realitats que poden ser objecte de percepció i observació sensorial.

LA FE. Fa referència a una actitud de la persona que s'inclina a la confiança més o menys raonable en la realitat suprasensible.

L'ESPIRITUALITAT. Designa el conreu del món interior per alliberar-lo i qualificar-lo.

LES CREENCES. Són un ampli grup de realitats mentals que il·lustren, vesteixen o disfressen les actituds de fe.

LES RELIGIONS. Són construccions insitucionals, mentals, doctrinals, rituals, administratives, etc., que intenten donar vertebració social a les experiències de transcendència.

Aclarir conceptes sempre ajuda a apropar-nos millor a la realitat, a obrir la ment i el cor, a eixamplar horitzons, a cometre menys equívocs (no és que em faci por equivocar-me, el que temo és fer un mal innecessari als altres en voler-los jutjar). Relativitzar aquests mateixos conceptes sempre ajuda a no obsessionar-se en creure que es pot capir i constrènyer la realitat (impermanent, diferenciada però no segmentada) dins de “simples” objectes mentals: els conceptes! El primer punt (aclarir) és l'objecte d'aquest escrit. El segon punt (relativitzar) el deixo a la discreció de cadascú.

Amb tot, el diàleg interreligiós (i també l'intrareligiós) ¿en quin d'aquests cinc àmbits és practicat actualment? ¿En quin s'hauria de practicar per no convertir-se en un diàleg de sords? I la veritat ¿què és? On és? Qui la posseeix? Uf! Uf! Uf! Això serà objecte d'un altre escrit...