Cercadors de la veritat

Conte: Els 3 savis cecs

Hi havia una vegada tres savis molt savis. Tot i que tots tres eren cecs! Com que no hi podien veure, s’havien acostumat a conèixer les coses tant sols tocant-les. Amb les seves mans s’adonaven de la mida, de la qualitat i de la calidesa de tot allò que es posava al seu abast.

Un dia, un circ va arribar al poble on vivien els tres savis cecs. Entre les coses meravelloses que van arribar amb el circ, hi havia un gran elefant blanc. I era tan extraordinari que tothom no feia més que parlar d’ell.

Els tres savis cecs també van voler conèixer l’elefant. Es van fer acompanyar fins el lloc on era i van demanar permís per poder-lo tocar. Com que l’animal era molt mansoi, no hi va haver cap inconvenient per tal que ho fessin.

El primer dels tres estirà les seves mans i va tocar la bèstia al cap. Va sentir sota els seus dits les enormes orelles i després els dos espectaculars ullals d’ivori que sobresortien de la petita boca. Va quedar tan admirat d’allò que havia conegut que immediatament va anar a contar els altres dos allò que havia après. Els va dir: «L’elefant és com un tronc, cobert a ambdós costats per dues flassades, d’on surten dues grans llances fredes i dures.»

Però resulta que quan li tocà el torn al segon savi, les seves mans tocaren l’animal a la panxa. Tractaren de rodejar el seu cos, però aquest era tan alt que no podia abastar-lo amb els dos braços oberts. Després de molt palpar, ell també va decidir explicar allò que havia après. Els hi dir: «L’elefant sembla un tambor col·locat damunt de quatre grans potes, i està folrat de cuiro amb pèl per fora.»

Llavors hi anà el tercer savi i va agafar l’animal justament per la cua, s’hi va penjar i va començar a gronxar-se com fan els nens amb una corda. Com que això li agradava a la bèstia, va estar molta estona divertint-se enmig de les rialles de tots. Quan va deixar el joc, va comentar allò que havia après. Ell també va dir: «Jo sé molt bé què és un elefant. És una corda forta i grossa, que té un pinzell a la punta. Serveix per gronxar-s’hi.»

Resulta que quan tornaren a casa i començaren a parlar entre ells del que havien descobert de l’elefant no es podien posar d’acord. Cadascú estava plenament segur d’allò que coneixia. I a més tenien la certesa que només hi havia un elefant i que tots tres estaven parlant del mateix, però el que deien semblava impossible de concordar.

Tant van parlar i discutir que gairebé es van barallar. Però a fi de comptes, com que tots tres eren molt savis, van decidir fer-se ajudar, i van anar a preguntar a un altre savi que havia tingut l’oportunitat de veure l’elefant amb els seus propis ulls. I llavors van descobrir que cadascun d’ells tenia raó. Una part de la raó. Perquè coneixien de l’elefant només la part que havien tocat. I van creure al qui l’havia vist i els parlava de l’elefant sencer.

Conte tradicional hindú

Breu comentari

No recordo els anys que fa que el vaig escoltar per primer cop, però en fa un munt! I encara el trobo fresc, suggerent, educatiu. Aquest conte dels 3 savis cecs narra una experiència i una “lliçó” de vida que molts d'altres savis (també més o menys “cecs”, com tots ho som per naturalesa, incapaços de “veure” amb completa nitidesa segons què!) també l'han expressat amb d'altres imatges ben suggerents:

Així com tots els rius desemboquen al mar,
totes les religions porten a Déu.

Mahatma Gandhi (1869-1948), líder polític i espiritual hindú i del moviment d'independència de l'Índia.

I és que sovint les persones (i també les institucions religioses, les polítiques, les monetàries...) pensem que estem en possessió de la “veritat” i que són els altres els qui estan equivocats. Però segurament ens estalviaríem més d’una discussió, i afavoriríem el diàleg, si amb humilitat reconeguéssim que la nostra “veritat” es complementa amb la dels altres.

Foto: “New Norfolk des del mirador de Pulpit Rock, Tasmania (2009)”, de Noodle Snacks (llicència: Creative Commons).

Vinyeta: “Els enfrontaments religiosos”, d'Andreu Faro (www.e-faro.info, reproduït amb permís de l'autor).

En l'escrit del proper dijous m'esplaiaré una mica més sobre la recerca de la veritat i, també, sobre què és això que alguns convenim en anomenar la Veritat.

Una abraçada!