«El Tao mai no actua,
i això no obstant fa totes les coses.
Si els reis i els barons s'atinguessin al Tao,
el món es reformaria per si sol.
Si un cop reformat aparegués el desig d'obrar,
caldria contenir-lo amb la Simplicitat original sense nom.
La Simplicitat original sense nom no té desigs.
L'absència de desigs produeix el repòs.
I el món es pacifica per si sol.»
i això no obstant fa totes les coses.
Si els reis i els barons s'atinguessin al Tao,
el món es reformaria per si sol.
Si un cop reformat aparegués el desig d'obrar,
caldria contenir-lo amb la Simplicitat original sense nom.
La Simplicitat original sense nom no té desigs.
L'absència de desigs produeix el repòs.
I el món es pacifica per si sol.»
Lao Tse (1997) Poema XXXVII. A: «Tao Te King. El llibre del Tao». Barcelona: J. J. de Olañeta, Editor. (Els petits llibres de la saviesa: 13). ISBN: 84-7651-675-4. — Lao Tse (~s.IV aC), o Laozi (segons el nou sistema Pinyin de transcripció del xinès 老子 [lǎo zǐ]), filòsof llegendari de l'antiga Xina, mítica figura central del Taoisme, i considerat autor del «Tao Te King». Lao Tse significa “Vell Mestre”. — El taoisme és un dels tres grans corrents del pensament xinès tradicional, en el qual cal distingir d'una banda una doctrina misticofilosòfica (taoisme sapiencial de l'època Zhou) i de l'altra una tradició i un culte religiosos (taoisme religiós posterior). Actualment, els propis taoistes solen presentar el taoisme més com “una manera de viure” que no pas com una religió “a la clàssica”.
«Fer-no-fent» (Wey-Wu-Wey) és un dels conceptes clau del taoisme. Expressat amb les meves paraules (i segons la meva pròpia experiència i comprensió), no es tracta ni de cercar l'acció “activista” ni la no-acció “passiva”, sinó d'adonar-me que l'acció “alineada amb el Tao” és l'acció justa, oportuna, precisa, fluïda, amorosa, tova, suau. Comprenc que aquesta és, justament, l'acció realment transformadora, l'acció que em condueix (ens condueix!, sol entenc que no vaig enlloc) vers la pau i la felicitat plena i compartida.
Ja vaig avançar en el darrer escrit que la meva comprensió actual de Déu (incompleta, inacabada, no definitiva) té semblances, té certa coherència, amb el Tao del taoisme (per bé que no siguin conceptes o símbols idèntics). Perquè, entre altres coses, comparteixo aquesta intuïció: «Déu no fa res, però en Ell es fa tot».
Foto: “Cascada de Hopetoun, al bosc de Beech, prop del Parc Natural d'Otwey, Austràlia”, de David Iliff (llicència: Creative Commons).
Entrades
2 comentaris:
Hola Èdgar, em sembla que aquest pensament és massa subtil i que per molt difícil que sigui em d'intentar aprofundir el més possible en la realitat d'aquest món.
Conèixer d'on venim, on anem, que hi ha més enllà...
Sempre com molt ben dius tocant de peus a terra.
Jo també comparteixo molts dels punts de vista del taoïsme i estic intentant entendrel cada vegada una mica més.
Fa temps un amic em va recomanar un llibre de MANTAK CHIA.
Aquesta persona és xinesa i viu als USA. Ha editat molts llibres sobre un taoïsme seu una mica personal.
El meu amic em va recomanar el llibre de MANTAK CHIA "DESPIERTA LA LUZ CURATIVA DEL TAO". Com tots els llibres d'aquests temes té coses que es surten una mica del raonament occidental, però no obstant també té coses molt interessants.
Per cert sóc en Paco, una abraçada.
Hola Paco, m'alegro de trobar-te per aquests verals! Moltes gràcies pel llibre i l'autor que em recomanes sobre el taoisme, en prenc bona nota. Estic convençut (perquè ho he anat veient) que totes les descobertes espirituals contenen d'alguna manera les grans intuïcions fonamentals de l'ésser humà expressades de mil formes diferents, a quina la més bella i sàvia!
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada