Què duc al sarró de la vida?

Retall per meditar

Al moment de morir
l'únic que t'emportes
és allò que has donat.

Anònim, que vol dir que una pila de persones han pensat el mateix.

Foto: “Creu de terme davant del Monestir de Sant Cugat del Vallès”, d'Èdgar Planas. El monestir és una antiga abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV, la qual destaca pel seu impressionant claustre, un clar exemple de l'art romànic català, construït el segle XII, i per la gran rosassa gòtica de la façana principal, del segle XIV.

“En la buidor del silenci d'un sepulcre...”

Avui els cristians catòlics i els evangèlics (els ortodoxos d'avui en vuit) celebrem el «divendres sant de la mort del Senyor». La mort de Jesús, un fet històric, em convida a pensar, a reflexionar, a meditar sobre:

• Com afrontar la meva pròpia mort, i com això pot influïr positivament en la meva vida i en la dels altres (c.f. «Sóc un home nou»)


• Com afrontar el silenci de Déu (c.f. «Encontre en el silenci»)


• Com afrontar la buidor existencial, alguns cops terrible com una fiblada al cor de la vida (c.f. «Quan res té sentit...», «Petjades en el desert»)


• Com afrontar el mal del món (c.f. «Allibera'ns del mal», «La pedra és el camí»)

Una forta abraçada!