Si Déu s'aparegués als afamats,
només gosaria fer-ho en forma d'aliment.
només gosaria fer-ho en forma d'aliment.
Mahatma Gandhi (1869-1948), líder polític i espiritual hindú i del moviment d'independència de l'Índia.
Foto: “Refugiats belgues (1940)”, de l'arxiu fotogràfic històric de la revista LIFE (© Time Inc., amb llicència per a ús personal i no comercial). “Prengué el pa, el partí i els el donà...”
Avui els cristians catòlics i els evangèlics (els ortodoxos d'avui en vuit) celebrem el «dijous sant del Sopar del Senyor».
El relat del darrer sopar de Jesús amb els seus amics i amigues més propers, just abans de la seva Passió, és pres com a origen de la institució del sagrament de l'Eucaristia, central i comú en totes les Esglésies cristianes (Catòlica, Evangèlica, Ortodoxa, i totes les variants orientals).
Al mateix temps, és el relat que resumeix una vida, un estil de vida, d'aquells qui, com Jesús, es parteixen, es repareteixen i es donen de mil maneres a tots els afamats i els assedegats de tota mena i condició del món. Del nostre Món. «Ara» i aquí.
Afamats i assedegats de què? De què tinc fam i set, jo? De què tens fam i set, tu?
Una abraçada!
Entrades
3 comentaris:
Com diu sant Agustí: “Déu té set que nosaltres tinguem set d´Ell”.
Ahir vem fer l'Hora Santa (ja saps que estem "afiliats" a organitzar pregàries que, més enllà de fer un servei a la comunitat parroquial, també ens ajuda a nosaltres, sobretot a mi que tan difícil se'm fa entendre certes coses) i vem fer les set paraules. Si no avui, properament, la penjarem al bloc, per si te la vols baixar i llegir-te els texts, entre ells la paràbola dels pous o un fragment de "La set de Déu" de Lluís Martínez Sistach... potser ja els coneixes. També hi ha una lectura sobre el "pa partit per ser compartit" (primer s'ha de partir, ha de fer crec, per poder ser compartit, està a l'apartat de la sisena paraula "Tot s'ha acomplert").
"Arriba l’hora de compartir.
Però no es pot compartir,
si el pa, primer, no ha estat partit".
"I partint el pa,
no es trenca la seva unitat,
sinó, al contrari,
es converteix en font d’unitat."
"Quan el pa, en partir-se, se separa,
quan fins i tot se sent un “crec”,
pensa que la joia de la vida,
la joia de la unitat,
la joia de la germanor,
es construeix amb aquella renúncia
de quan has de dir no a l’egoisme,
o has de dir no a la comoditat,
o has de dir no a la ira,
o has de dir no a la pròpia tonteria."
"El pa es parteix,
així de senzill,
i es converteix en aliment que dóna vida.
Així ho ha fet Jesús.
Ho faràs tu també?"
(text de Rodolf Puigdollers al llibre "Avui és diumenge! L'eucaristia explicada")
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies Laia per tot el teu escrit! I tant si estaré atent a la plublicació de la vostra pregària i els vostres textos! El que has compartit aquí és ben suggerent i enriquidor. Aquest "crec" (transformador, engrescador) és, potser, el senyal que l'alliberament dels meus egocentrismes (en favor de l'altre, de l'Altre i, per tant i en el fons, meu també!) és real, i no una idea abstracta, un somniar despert. Moltes gràcies (altre cop!).
Sobre el teu petit lament en reconèixer la teva humanitat en no poder entendre certes coses... m'hi sento totalment reconegut! És curiós que en anglès aquest verb (entendre, comprendre) l'anomenen «understand», que es podria traduir literalment per "romandre a sota". A sota de què? D'allò cercat, de la... Veritat? Podem pretendre trobar-la de manera plena i definitiva? Jo crec que no, i segur que no només amb el cap, no només amb les idees... sinó que, potser, la podem intuir, entreveure, copsar d'alguna manera amb tota la persona, cosa que crec que inclou... de manera molt especial: el cor!
Bona Pasqua! Una abraçada!
jajja!! Quines reflexions!! Gràcies per compartir-les. Quina traducció literal d'"understand" (tota una picada d'ullet).
He estat uns dies "enfeinada" (vacances de Setmana Santa??? ara sí que necessito vacances! Han estat vacances per alguns, aquells que no hi creuen o bé que tenen altres preferències, suposo). Aquí estem molt cansats, però també molt contents d'aquests dies que hem passat amb els fillols i participant a la parròquia.
Et segueixo tot i que no sempre "amb puntualitat".
Bona Pasqua!
Publica un comentari a l'entrada