Darshan, l'abraçada de l'Amma

Cita

Altres persones, probablement, us explicarien una vivència diferent, perquè rebre una abraçada de l'Amma és quelcom molt personal. Ella ha triat aquesta manera de relacionar-se i comunicar-se amb el món perquè el gest d'abraçar no necessita explicacions. S'entén tot sol, arriba a tothom, és universal i no cal pensar gaire què significa. És un autèntic missatge d'amor, d'entrega, d'humilitat i servei vers la humanitat.

Isabel Pardo, voluntària i col·laboradora de la “Fundación Filokalia, Amigos de Amma”.

Context

PARDO, I. (2008) «La meva primera abraçada a l'Amma». Dialogal, 28, Hivern 2008: p. 25.

L'any 2003 Mata Amritanandamayi Devi, més coneguda com a Amma (“Mare”), va fer 50 anys, ocasió que va aprofitar el director de cinema Jan Kounen per filmar la pel·lícula «Darshan: el abrazo» (crítica), presentada oficialment el 2005 al Festival de Cinema de Cannes. «Per mi va ser una doble oportunitat, ja que vaig transmetre el missatge de l'Amma a altres persones i vaig ser testimoni de la vida d'un ésser humà capaç de transformar als altres», en va dir Kounen.

El juliol del 2004 la mestra i líder espiritual hindú Amma va oferir el discurs de clausura del IV Parlament de les Religions del Món celebrat durant el Fòrum Barcelona 2004.

De l'11 al 13 de novembre de 2008, Amma va tornar a ser a Barcelona, aquest cop al Parc Esportiu de la Mar Bella del Poble Nou. Al Web Amritapuri.org hi trobareu aquest vídeo que resumeix els actes d'aquests dies junt amb més informació:

Comentari

El passat dimecres 12 de novembre, després de dur la meva filla a l'escola, vaig tenir l'oportunitat de combinar-me la feina i assistir durant una agradable hora a la breu meditació hindú matinal i al Darshan de l'Amma. Hi havia tanta gent que volia rebre l'emotiva abraçada de l'Amma que el número que em va tocar corresponia a la tarda (un altre dia serà!). Entràvem al recinte descalços. Va ser tot un breu però intens viatge a un altre món, una altra cultura, una altra sensibilitat, una altra religió. Em vaig sentir un ésser humà més entre éssers humans, un ésser espiritual més entre éssers espirituals. Així de senzill, així de natural. Després d'observar, d'olorar, d'escoltar, de passejar, de badar, d'intercanviar somriures i alguna paraula em vaig endur tota una bona experiència i alguns records (llibres, música, aromes...) per compartir amb els de casa i amb els amics.