Cita
Les vides humanes són més importants que els cims de les muntanyes.Sir Edmund P. Hillary (1919-2008), alpinista i explorador neozelandès
Context
Així de clara i contundent va ser la resposta de Sir Edmund Hillary després que el maig de l'any 2006 es desencadenés una greu polèmica entorn de la mort sense auxili d'un alpinista britànic, David Sharp, el qual, després d'haver assolit el cim en solitari, es quedés sense oxigen encara per damunt dels fatídics 8.000 metres, considerats per molts la zona de la mort. Fins a 40 alpinistes van passar prop d'ell, entre els quals el discapacitat neozelandès Mark Inglis, sense socórrer-lo. Només un sherpa, Dawa Sherpa, cap de l'expedició d'Inglis segons algunes fonts, va intentar reanimar Sharp amb el seu propi oxigen, sense èxit. Per què? Què va passar realment? Per què aquestes actituds?
Retalls de premsa
Aquests són alguns dels “retalls de premsa” d'aquesta dramàtica història, llargament comentada i debatuda a la Blogsfera alpinista:
- CERNUDA, O. (25-5-2006) «Muerte sin auxilio». A: El Mundo.
- ROVIRA, A. (20-8-2006) «El éxito indecente». A: El País.
És talment un exemple modern i ben actual de la paràbola del «bon samarità» de l'Evangeli de Lluc (Lc 10,25-37). Fins i tot em sembla que molt més dramàtic. Qui va tenir prou coratge per seguir l'impuls interior de socórrer un ésser humà que s'està debatent entre la vida i la mort, o de tenir la senzilla decència d'acompanyar-lo en la seva agonia? Qui va tenir prou coratge per creuar els límits imposats pel “això, aquí i ara, no toca”, o pel “tanmateix no hi ha res a fer”? Un sherpa! Dawa Sherpa. El «bon sherpa».
Fotos: “Everest” de Wikimedia Commons (amb llicència GNU), i “Cor de gel” de Photobucket.
3 comentaris:
Deuria fer uns anys, i no un any, i en aquest cas el dia 29. Però es veu que el pic més perillós es el K2 que és veí de l'Everest i és més empinat, en canvi a l'Everest es pot pujar caminant. En el K2 han mort molts i en la Wiquipedia si cerquem K2 quedarèm esgarrifats de la mortandat.
Silveri Garrell
Gràcies pel teu comentari, Silveri. M'ha permès intuïr que no quedava prou clar quan i on de cada defunció esmentada a l'escrit. Sir Edmund Hillary va morir el passat 11 de gener de 2008 a Auckland, Nova Zelanda, la seva ciutat natal, als 88 anys d'edat, d'una fallada del cor. Simplement m'ha servit d'excusa per parlar de la notícia, frapant, sobre la mort sense (gairebé) auxili de l'alpinista David Sharp, el 18 de maig de 2006. Efectivament, només a la «zona de la mort» de l'Everest diuen que ja hi ha mig centenar de cadàvers. Tots de mort inevitable? Aquesta era la pregunta moral i ètica que s'havia fet el món alpinista en aquella ocasió. Gràcies de nou. Una braçada!
Publica un comentari a l'entrada