¿Té sentit «demanar» a un Déu que és amor ja sempre entregat?Andrés Torres Queiruga, gallec, teòleg, sacerdot diocesà, professor de Filosofia de la Religió a la Universitat de Santiago de Compostela
Context
Trobareu una resposta clara i entenedora, meditada i treballada amb la sistematicitat d'un teòleg de la talla de Torres Queiruga en el darrer i llarg capítol del següent llibre (totes les cites d'aquest escrit són d'aquí):
- TORRES QUEIRUGA, A. (1996) «Más allá de la oración de petición». A: Recuperar la creación. Por una religión humanizadora. Bilbao: Sal Terrae (Presencia Teológica, 86), p. 247-294. ISBN: 84-293-1206-4
- TORRES QUEIRUGA, A. (1991) «Más allá de la oración de petición». Iglesia Viva, 152 MAR-ABR: p. 157-194.
Som a la Vigília de Reis, el dia en que s'acompliran les «peticions» de la Carta als Reis dels nostres infants il·lusionats. Si no totes, almenys els pares i mares procurarem fer el que bonament podrem. Oi?Tots portem encara un infant a dins capaç d'il·lusionar-se, d'admirar-se, de gaudir del moment present, de l'«ara» (per sort!). Però en molts altres aspectes hem crescut (per sort també!). I, a més, els temps, la consciència col·lectiva, també estan canviant (tot un repte!). «Dígues-me com pregues i et diré en quin Déu creus...» Eh? Ai! Ui! No patiu, no es tracta de culpabilitzar a ningú, ni de furgar amb un bisturí en la darrera intenció de com i perquè preguem (cadascú fa el que bonament pot i creu, de bona fe, oi?). Ni tampoc tinc l'ànim de voler desconcertar ni de crear “vertigen” espiritual a ningú. No, no. Simplement desitjo avançar, madurar, en sintonia amb una nova coherència, una nova consciència, una nova relació amb la Vida, amb l'Amor, amb la Bonesa, amb la Compassió... amb Déu. I compartir-ho. (Quan dic «nova» vull dir «nova per a mi»; honestament i humilment, és una «novetat» que ja es troba als Evangelis! I en d'altres Tradicions espirituals, també! I molts, molts, de fa segles, ja l'han viscuda! Simplement, ara sembla que la seva comprensió s'està generalitzant...) I comprenc que per fer aquest pas cadascú trobarà (o ha trobat ja!) el seu moment, els seus moments kairós!
El llenguatge de l'oració cal que mantingui en la seva veritat la relació amb Déu: continua essent cert que a un Déu que ho sap tot no té sentit informar-lo de res (dimensió expositiva); i, molt principalment, que a algú que se'ns dóna totalment i ens ho està donant tot no té sentit demanar-li res (dimensió apel·lativa).Íbid., p. 267.
Per la meva banda fa anys que he deixat de pregar a un Déu «Rei Mag». Ni de manera “egocèntrica” («salut i peles», «bona sort» per a tal o qual cosa, etc.), ni de manera “altruista” («per la pau», «per la guerra», «pels desnutrits», «pels terratrèmols», «pel bé preuat de la pluja», etc.), ni de manera “subtil” («ajuda'm a...», «et prometo que si tu...», «escolta'm...», «fes que...», etc.). Això vol dir que he deixat de pregar? No, de cap manera! Perquè pren, recupera tot el seu valor i la seva profunditat la tercera dimensió de tota comunicació verbal: la dimensió expressiva, poètica, íntima de l'orant (c.f. Íbid. p. 266 i ss.).Si volem expressar la nostra indigència, expressem-la. Si volem manifestar la nostra compassió i la nostra preocupació pels que passen fam, manifestem-les. Si volem reconèixer la nostra necessitat de Déu i el seu empar, reconeguem-la. Si necessitem queixar-nos de la duresa de la vida, queixem-nos. Estem mal acostumats a queixar-nos demanant; cal que aprenguem a queixar-nos queixant-nos.Íbid., p. 270.
Observeu que el verb «demanar» ja no apareix enlloc! Però, és que a més, la dimensió expressiva de la pregària com a comunicació verbal ni tant sols esgota tots els possibles registres de l'oració:
Lloança, acció de gràcies, confiança, benedicció, admiració, entrega, acolliment, contemplació...Íbid., p. 272 i ss.
Perquè, és que a més, hi ha silencis ben expressius. Hi ha quietuds ben expressives. Hi ha accions ben expressives... Tot pot ser viscut com a oració, des de la consciència de l'orant, aquell que sap que viu «com sense Déu, però des de Déu i amb Déu».
Però...
Però, no ens va ensenyar Jesús: «Demaneu, i Déu us donarà» (Mt 7,7-8)? No “està escrit”? La resposta és senzilla però una mica llarga; si encara no ho heu fet us emplaço a llegir el llibre recomanat (potser en parlaré més a fons en algun altre escrit). Mentrestant, a mode de resum:
La invitació a l'oració per part de Jesús constitueix sempre i fonamentalment una crida a la confiança sense límits.Íbid., p. 280 i ss.
I també:
L'oració no canvia a Déu sinó a qui l'ofereix.Søren A. Kierkegaard (1813-1855), prolífic filòsof i teòleg danès del segle XIX.
BONA DIADA DE REIS!
Fotos: “Cavalcada de Reis a Barcelona, 2008”, d'Èdgar Planas
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada