La veritat és aquí

Retall per meditar

«La veritat no pertany al passat. La veritat del passat són les cendres de la memòria, i la memòria pertany al temps, ¿quina veritat hi pot haver en les cendres mortes de l'ahir? La veritat és quelcom viu, no pot estar reduïda en els límits del temps.

—

»La veritat es manifestarà únicament quan [vostè] estigui lliure de dolor, de l'ansietat i de l'agressivitat, que ara omplen el seu cor i la seva ment.

—

»La veritat és aquí, on mai mirem.

—

»La veritat no es troba en cap lloc distant; la veritat està en l'observació d'allò que és. Veure's un mateix tal i com és —des d'aquell estat d'adonar-se en el qual no entra cap forma d'elecció— és el principi i el final de tota cerca.»

Jiddu Krishnamurti (1895-1986), nascut al sud de l'Índia i educat a Anglaterra, considerat un dels grans filòsofs dels temps moderns, religiós sense religió, orador, escriptor i educador, va rebutjar amb vehemència el paper de gurú que molts li volien assignar. — Font: KRISHNAMURTI, Jiddu (2008) Relación y amor, la verdadera revolución. Barcelona: Kairós, pp. 13, 14, 18 i 47. ISBN: 978-84-7245-676-1.

Crèdit de la foto: “Ocells al meu porxo”, de Bob AuBuchon. — Llicència: Creative Commons.

Alguna vegada m'he sorprès a mi mateix buscant les ulleres sense adonar-me que les duia posades: les tenia tant a prop que ni les veia ni les notava! Amb les petites o grans certeses de la vida (poques!, per cert...) m'ha passat quelcom de semblant més sovint del que m'hauria agradat: les he tingut davant dels nassos i fins les he mirat durant molt de temps però sense haver-les sabut veure ni molt menys comprendre, perquè em pensava (tenia el pre-judici) que les trobaria més enllà, més lluny, allà a fora no sé on, en un altre “lloc”, distant, recòndit, llunyà... gairebé inabastable.

Però... amb el temps m'he anat adonant que la veritat (d'alguna manera...) de fet és amb mi, a “casa” meva, al meu abast. I que, al mateix temps, la veritat (d'alguna manera també...) de fet és amb tu, a “casa” teva, al teu abast. Per això sóc poc amic de discutir qui la té, perquè entenc que la veritat no és quelcom que es pugui prendre o agafar per mitjà de la raó o del discurs elaborat del “savi”, sinó que és quelcom que tant sols es pot acollir i veure (entreveure!) des d'un cor... humil i silenciós.

Bona setmana!