Vídeo: Jardí zen

Un viatge al Japó a través de paisatges tradicionals, cites i proverbis japonesos, acompanyats d'una bonica melodia meditativa.

Música de Meditació Japonesa
Kokin Gumi, grup
Zen Garden, àlbum
Daylight, cançó



Escriuré pau a les teves ales i volaràs arreu del món.
Sadako Sasaki
—
Els infants aprenen a somriure dels seus pares.
Shinichi Suzuki
—
Cau set vegades. Posa't dempeus vuit.
Proverbi japonès
—
Aquell qui, per molt desesperada que sigui la situació, doni esperança als altres, és un líder veritable.
Daisaku Ikeda
—
Visió sense acció és somniar despert.
Acció sense visió és un malson.
Proverbi japonès
—
La terra és una mare treballadora que dóna el millor de si per tenir cura de nosaltres.
Tonio
—
Començar és fàcil. Continuar és dur.
Proverbi japonès
—
No parladora és la flor
(algunes coses més val deixar-les de banda).
Proverbi japonès
—
El teu somriure determina com veus i com penses el món que t'envolta.
Proverbi japonès

Retall d'agenda

Divendres, 6 de març
» Dia Mundial de la Pregària
Es va iniciar l'any 1887 per iniciativa de cristians de diferents continents.

Diumenge, 8 de març
» Dia de les Nacions Unides per als Drets de les Dones
A favor de la igualtat entre els sexes i per a la defensa de les condicions de vida i de treball de les dones.

Sóc un home vell...

Cita

Sóc un home vell que he tingut molts problemes, la majoria dels quals mai no han existit.

Mark Twian (1835-1910), pseudònim de Samuel L. Clemens, humorista, novel·lista, escriptor i conferenciant nord americà

Context

BAYDA, E. (2002) «Practicant amb el sofriment emocional». A: L'essència del zen. Com portar la meditació a la vida. Barcelona: Viena Editorial (Helios, 14), p. 124. ISBN: 84-8330-288-8

Comentari

Un ensenyament típicament oriental, dit amb paraules occidentals, i expressat amb bon sentit de l'humor. Quina combinació podria ser millor? Som a finals d'any, un bon moment per fer balanç. Una llambregada vers el passat... D'allò que he fet, d'allò que he après, d'allò que he donat, d'allò que he rebut. El millor regal? Haver experimentat la importància de l'«ara» a través de la senzilla pràctica de la meditació zen. Un “antídot”, una “via” que dissol, com si fos un terròs de sucre en el cafè, la visió, el sentir-me un «home vell que té molts problemes...». Portar l'experiència de l'«ara» (o del temps kairós, com el vaig anomenar en un escrit anterior) al pla conscient, nu de pensaments ha estat clau per (començar a) aprendre a no sentir-me “esclavitzat” pel passat o “atemorit” pel futur. El passat ja no és, i el futur encara no és. Només és l'«ara». La cita, amb certa ironia, de Mark Twain trobo que ho expressa amb molt d'encert.

Retall oriental

La tradició zen anomena samadhi a l'estat de concentració en el qual estem totalment absorts en l'objecte de meditació. En estar plenament concentrats en la respiració, en la flama d'una espelma o en un so (com ara un cant o una música), ocasionalment podrem fins i tot arribar a perdre la sensació de ser un «jo».

En aquest estat experimento (ocasionalment i sense pretensions) la unió amb Tot, amb tots els éssers, amb la Vida, amb Déu (li diem alguns), amb la Bonesa, amb la Compassió. Un Regal «pel benefici de tots els éssers», com els agrada dir als somrients monjos buddhistes. Un Regal que m'he alegrat de poder compartir amb les persones més properes, i ara també amb tu, benvolgut lector, benvolguda lectora.

Fotos: “Símbol enso” i “Flor de lotus” de Wikimedia Commons (amb llicència GNU)

La pedra és el camí

Cita

Les dificultats no són obstacles en el camí; són el camí mateix. Són oportunitats per despertar.

Ezra Bayda, mestre zen

Context

BAYDA, E. (2002) «Patinant sobre una prima capa de gel». A: L'essència del zen. Com portar la meditació a la vida. Barcelona: Viena Editorial (col·lecció Helios, núm. 14), p. 23. ISBN: 84-8330-288-8

Comentari

Un aprenentatge recent. La metàfora del camí per a referir-nos al viure la vida sembla ser universal. La pedra, símbol d'una dificultat no esperada ni desitjada, és considerada sovint en la nostra mentalitat occidental quelcom a evitar, quelcom del que cal escapolir-nos com més aviat millor. Així, l'expressió popular “una pedra en el camí” sol entendre's com un entrebanc entre jo i el meu objectiu, un “això no hauria d'estar passant, carai!”.

En la mentalitat oriental, en canvi, aquesta comprensió dualista de la realitat es dissol, i es considera amb tota normalitat que “la pedra és el camí”. Aquest és un dels ensenyaments bàsics de la filosofia zen (una filosofia de l'acció), el qual ens proposa aprendre a veure, acceptar, reconèixer que les dificultats són precisament el camí. Que són una oportunitat per posar-nos en guàrdia davant de les nostres expectatives, exigències, anhels i creences limitants; una crida a despertar la nostra consciència; una obertura a acceptar el que sigui que la vida ens porti; una invitació a girar la nostra atenció cap a l'interior. I que, per tant, més ens val que no intentem escapolir-nos-en.

Se'm feia difícil d'entedre-ho intel·lectualment, racionalment. Amb la pràctica de la meditació és quan descobreixo que això té un sentit real més enllà de les paraules, senzillament perquè esdevé experiència directa que enriqueix de manera ben concreta la meva vida, el meu “camí”, la meva maduració, el meu creixement interior. D'entrada confesso que costa una mica, però és un canvi de perspectiva no per radical menys necessari per intentar viure amb plenitud, aquí i ara, amb els meus 83 problemes (com ens ensenya Buddha)!