dijous, 13 d’agost del 2009

Sóc jove

No sóc un jove. Sóc un adult. Però sóc jove. Perquè me'n sento. No és una qüestió física, externa (per bé que físicament fins avui no puc dir que tingui cap problema, de moment... «toca ferro», que diria aquell), sinó interior, una qüestió d'actituds i, per tant, a l'abast de qualsevol edat.

Avui “faig” 40 anys!

«Fer anys!» Quina expressió més estranya... Entesa com a sinònim de “celebrar” m'està molt bé (cada dia s'hauria de trobar quelcom per celebrar!, no?), però “fer”, ... “fer”? Què faig avui de diferent? Donar gràcies a la vida, a la Vida, a l'amor, a l'Amor, a la bellesa, a la Bellesa. A la tendresa, al silenci, a la sinceritat, a l'amistat, a la família... (amb majúscules, amb minúscules i de totes les formes!) Coses que intento “celebrar” (que vol dir viure!) cada dia, en l'«ara» de cada instant, amb tu, ... i amb tu, ... i amb tu també!

M'agradaria morir (ep!, quan toqui, que no tinc cap pressa!) amb un petit somriure als llavis. No com a premi a res d'especial, sinó simplement perquè, de fet, procuro viure amb un petit somriure als llavis. Procuro mirar el món, els altres, la vida des del somriure, des de la senzillesa i l'aparent precarietat i ingenuïtat del somriure. Me'n surto? Hehehe!, no ho sé, tampoc m'importa massa... que sinó no en sabria!

PER MOLTS ANYS A TOTS!
Llarga i intensa vida a tots!
Però...?, si la vida no té fi!, tant sols... es transforma!




Foto: “Quan jo en tenia pocs anys...”, d'Èdgar Planas.
Cançó: “Per molts anys”, de Jaume Barri.

Epíleg

Apa somriu, que Déu t'estima!
Cisco Barrachina (1941-1985), escolapi i ninotaire, un dels pares escolapis més estimats de la història recent de l'Escola Pia de Catalunya. — Aquesta cita és, també, el títol d'un llibre seu, pòstum, dedicat: «Als homes de cor jove, de qualsevol edat, que creuen en l'amor». «Apa, somriu! El cel és aquí. Gràcies.» — (Si, pel que sigui, tens la paraula “Déu” massa desgastada, posa-hi “Vida”... o la paraula que millor et “parli” al cor!)

Els infants aprenen a somriure dels seus pares.
Shinichi Suzuki

El teu somriure determina com veus i com penses el món que t'envolta.
Proverbi japonès

7 comentaris:

Francesc xerric ha dit...

Dons sí, somriurem! I els que celebren aniversaris que ho facin més i ho facin de forma sostinguda. Es el nostre desig per a tu en aquest dia.

Sergi d'Assís ha dit...

Èdgar, encara que amb una mica de retard: Per Molts Anys!!! Home, només en tens 40? Ets molt jove! I si a més, te'n sents, encara més!!

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Per a l'Èdgar.

Primer de tot: per molts anys!

Suposo que és important ser conscients dels anys que anem fent, i a vegades acostumo a dir que més important que els anys se'ns notin externament per exemple en els cabells blancs, és molt important que els cabells blancs ens apareguin només al cap i no pas a l'ànima que és on potser farien més mal.

Bon estiu.

Èdgar Planas i Cantí ha dit...

Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions i els vostres bons desitjos!

Una abraçada!

Laia ha dit...

Ostres Èdgar!!! Fa temps que tinc la vida blocaire una mica abandonada i avui que m'hi he posat a repassar he vist el teu article! I encara que ja faci dies del teu aniversari vull fer-te arribar la meva felicitació de cor a cor.
Per molts anys cumpleixis molts més i seguim compartint pensaments, sentiments i idees!
F E L I C I T A T S ! ! !

Laia ha dit...

Escoltant música m'ha vingut una cançó que vindria a parlar del qué has dit (jo sempe amb les cançons, és la meva "perdició"!). Segurament la coneixes o la coneixeu, diu així:
"A veces llega un momento en que te haces viejo de repente, sin arrugas en la frente pero con ganas de morir. Paseando por las calles todo tiene igual color, siento que algo echo en falta no sé si será el amor". És clar que sí! Es tracta de "La senda del tiempo" de Celtas Cortos i ho canta un noi que no té els cabells blancs, sinó que és jove amb el cap calv. Així que aquestes coses no van d'edat biològica, sinó d'edat espiritual.
Un petonàs!
Us deixo l'enllaç al vídeo de youtube sobre aquesta cançó en directe, en un concert. M'encanta quan la gent es posa a cantar sola al concert. És una cançó preciosa. Val la pena! (feu copiar i enganxar a la barra de direccions del navegador)
Laia.

http://www.youtube.com/watch?v=9e6NiR8qLHM

Anònim ha dit...

Amb tot el cor, PER MOLTS ANYS!

Un petó

Ester