Religions sense compassió?

Retall per meditar

Fa molt de temps quatre homes es dirigien a un congrés religiós i van haver de passar la nit en una illa. Era una nit molt freda. Cada viatger duia una capsa de llumins i un paquet de llenya, però cadascú creia que era l'únic que els duia.

Un d'ells pensà: “Pel medalló que porta penjat, crec que aquell home pertany a alguna altra religió. Si encenc foc ell també es beneficiarà de la calor. Per què hauria d'utilitzar la meva preciosa llenya per tal que s'escalfi ell?”

El segon home pensà: “Aquella persona és d'un altre país que sempre ha estat combatent contra nosaltres. Ni somniant li permetria que se sentís còmode amb la meva llenya!”

El tercer home mirà un dels altres i pensà: “Conec aquell individu. Pertany a una secta que sempre ha estat creant problemes a la meva religió. No malgastaré la meva llenya per beneficiar-lo!”

El quart home pensà: “La pell d'aquell home és d'un altre color, i no el puc suportar. De cap manera utilitzaré la meva llenya perquè s'escalfi!”

Finalment, cap d'ells va ser capaç d'encendre la seva llenya per escalfar als altres i, d'aquesta manera, l'endemà els van trobar a tots morts de fred.

Conte tradicional hindú

«De manera semblant, alimentem l'enemistat envers els altres en nom de la religió, la nacionalitat, el color de la pell i la casta, sense mostrar cap mena de compassió envers el proïsme.»

Mata Amritanandamayi Devi, més coneguda com a Amma, mestra i líder espiritual hindú, reconeguda mundialment per la seva enorme obra caritativa i reverenciada per alguns com un Mahatma (Gran ànima), i popularment coneguda com “la santa que abraça”. — Font: Sri Mata Amritanandamayi Devi (2008) La compasión: el único camino hacia la Paz. Amritapuri, India: Fundación Filokalia, Amigos de Amma, p. 28, ISBN: 978-84-95613-34-9

Realment, són aquesta mena de “religions” i de comportaments “civilitzats” el que desitgem de debò, en el fons del cor? És així com es pot ser testimoni viu d'imatge i semblança d'un «Nosaltres»?


Crèdits de les fotos. 1: “Escultura de gel, festival de Norwich, Norfolk, Gran Bretanya”, de Leo Reynolds. 2: “Escalfant-se”, de rcarver. — Llicències: Creative Commons (1, 2).

Bona setmana!

Descoberta de l'espiritualitat

Retall d'una vida

«Recordo amb molta claredat una descoberta decisiva: quan vaig arribar a comprendre perquè un mestre d'escola, una persona important en aquell ambient, sempre parlava de la gent humil amb gran veneració; sempre feia ressaltar allò que no compta, allò amagat, allò menyspreat per les multituds, allò que és un missatge d'un món invisible, espiritual.

—

»El fet que aquest ensenyament em vingués sovint a través de persones no creients ha donat a la meva espiritualitat, des del principi, una dimensió universal. Ja no em podia imaginar una frontera entre allò que veia en aquestes persones i el que jo entenia com a missatge de l'evangeli.

—

»La descoberta de l'espiritualitat l'he fet a través de les persones, a través de la “carn” de la vida.»

Cristina Kaufmann (1939-2006), religiosa contemplativa del Carmel de Mataró. — Font: KAUFMANN, Cristina (2007) «El camí d'una vida». A: La Transparència de l'Invisible (1). Badalona: Claret (Torsimany, 11), p. 27. ISBN: 978-84-8297-985-4.

Foto: “Flor a terra del porxo”, de Written Voice (llic.: Creative Commons).

L'espiritualitat... una de les dimensions de l'ésser humà més bàsiques i fonamentals, però alhora, més difícil d'explicar i de definir. Per què? L'espiritualitat adopta moltes i diverses formes arreu del planeta, tot creuant les fronteres de les cultures i les religions (o no religions!, perquè l'espiritualitat n'és independent!). Fins i tot és ben possible que cadascú desperti, adopti i desenvolupi la seva pròpia forma espiritual personal i intransferible. Però hi ha quelcom de comú, bàsic i fonamental en totes les seves formes que ens permet comprendre l'espiritualitat com a quelcom compartit entre tots els éssers humans, fins i tot com a quelcom que ens permet qualificar si un ésser viu és, de fet, un ésser humà.

L'espiritualitat com a tal no és una doctrina concreta, no està adscrita a cap religió, culte o veneració concrets, ni tampoc depèn de cap filosofia, cultura o tradició concretes. Tampoc és una col·lecció de conceptes, ni una col·lecció de respostes concretes a preguntes concretes. L'espiritualitat és l'actitud interior de cada ésser humà conscient, despert i atent davant la vida, és el “lloc” on es manifesta «el misteri insondable i invisible» (Cristina Kaufmann), és «el conreu del món interior per alliberar-lo i qualificar-lo» (Ramon M Nogués), és «una manera determinada d'enfrontar-se a la condició humana», és «l'actitud bàsica de l'home respecte al seu fi últim» (Raimon Panikkar), «no està pressionada per ideologies, ni dogmes, ni suposicions de cap mena, sinó que s'interessa en el fet, en allò que és, i en transcendir-lo» (Jiddu Krishnamurti), és «la riquesa humana que sosté el nostre país» (Mahatma Amma).

Per això i al meu entendre, l'espiritualitat és quelcom que defineix, que fa ser qui és, a l'ésser humà, a tot ésser humà. L'ésser humà és, en tant que ésser humà (és a dir, per definició), un ésser espiritual, o, si es prefereix, un ésser amb espiritualitat.

Una abraçada!

Retalls relacionats

• «Sortim de l'aiguabarreig conceptual?»
• «Despertar espiritual amb bon humor»
• «Darshan, l'abraçada de l'Amma»

El primer pas de la compassió

Retall per meditar

«El primer pas per desenvolupar la compassió és tractar a tots aquells objectes que veiem com a inanimats —ja siguin roques, sorra, pedres, llenya, etc— amb amor i respecte. Si podem sentir amor i afecte envers aquells objectes inanimats, aleshores serà fàcil desenvolupar amor i compassió envers els arbres, arbustos, ocells, animals, la vida dels mars, rius, muntanyes i tota la resta de la Naturalesa. Si podem assolir aquest estat, aleshores tindrem automàticament compassió envers tota la humanitat.»

Mata Amritanandamayi Devi, més coneguda com a Amma, mestra i líder espiritual hindú, reconeguda mundialment per la seva enorme obra caritativa i reverenciada per alguns com un Mahatma (Gran ànima), i popularment coneguda com “la santa que abraça”. — Font: Sri Mata Amritanandamayi Devi (2008) La compasión: el único camino hacia la Paz. Amritapuri, India: Fundación Filokalia, Amigos de Amma, p. 31, ISBN: 978-84-95613-34-9

Foto: “Rosa del desert”, de Sven Teschke (llicència: Creative Commons).

Darshan, l'abraçada de l'Amma

Cita

Altres persones, probablement, us explicarien una vivència diferent, perquè rebre una abraçada de l'Amma és quelcom molt personal. Ella ha triat aquesta manera de relacionar-se i comunicar-se amb el món perquè el gest d'abraçar no necessita explicacions. S'entén tot sol, arriba a tothom, és universal i no cal pensar gaire què significa. És un autèntic missatge d'amor, d'entrega, d'humilitat i servei vers la humanitat.

Isabel Pardo, voluntària i col·laboradora de la “Fundación Filokalia, Amigos de Amma”.

Context

PARDO, I. (2008) «La meva primera abraçada a l'Amma». Dialogal, 28, Hivern 2008: p. 25.

L'any 2003 Mata Amritanandamayi Devi, més coneguda com a Amma (“Mare”), va fer 50 anys, ocasió que va aprofitar el director de cinema Jan Kounen per filmar la pel·lícula «Darshan: el abrazo» (crítica), presentada oficialment el 2005 al Festival de Cinema de Cannes. «Per mi va ser una doble oportunitat, ja que vaig transmetre el missatge de l'Amma a altres persones i vaig ser testimoni de la vida d'un ésser humà capaç de transformar als altres», en va dir Kounen.

El juliol del 2004 la mestra i líder espiritual hindú Amma va oferir el discurs de clausura del IV Parlament de les Religions del Món celebrat durant el Fòrum Barcelona 2004.

De l'11 al 13 de novembre de 2008, Amma va tornar a ser a Barcelona, aquest cop al Parc Esportiu de la Mar Bella del Poble Nou. Al Web Amritapuri.org hi trobareu aquest vídeo que resumeix els actes d'aquests dies junt amb més informació:

Comentari

El passat dimecres 12 de novembre, després de dur la meva filla a l'escola, vaig tenir l'oportunitat de combinar-me la feina i assistir durant una agradable hora a la breu meditació hindú matinal i al Darshan de l'Amma. Hi havia tanta gent que volia rebre l'emotiva abraçada de l'Amma que el número que em va tocar corresponia a la tarda (un altre dia serà!). Entràvem al recinte descalços. Va ser tot un breu però intens viatge a un altre món, una altra cultura, una altra sensibilitat, una altra religió. Em vaig sentir un ésser humà més entre éssers humans, un ésser espiritual més entre éssers espirituals. Així de senzill, així de natural. Després d'observar, d'olorar, d'escoltar, de passejar, de badar, d'intercanviar somriures i alguna paraula em vaig endur tota una bona experiència i alguns records (llibres, música, aromes...) per compartir amb els de casa i amb els amics.