Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de març del 2009

Una confederació utòpica?

Dies enrere vaig estar “fullejant” la versió digital del diari Haaretz, un rotatiu respectat i de referència a Israel, de perfil liberal, editat en hebreu, i en anglès junt amb l'International Herald Tribune (l'edició global del New York Times). De seguida em va cridar l'atenció el següent anunci de la pàgina principal: Confederació Israel - Palestina - Jordània.

No entenc del tot ni els termes ni les implicacions socials, polítiques ni de cap índole de l'esborrany d'Acord de Confederació, proposat per David Myr i els Amics de la Confederació, entre «un Estat Palestí a Cisjordània i a la Franja de Gaza, l'Estat d'Israel i el Regne de Jordània». Perquè em cau lluny, no sóc de cap d'aquests països i tant sols els vaig visitar una setmana d'aviat farà deu anys. Però és un exemple ben clar, un recordatori, que quan em miro els problemes del món de més a la vora sempre m'acabo adonant que ni tot és tan blanc ni tot és tan negre. I, sobretot, que de (suposadament!) “dolents”, de (suposadament!) “bons” i de (suposadament!) “mitges tintes” n'hi ha a tot arreu. A tot arreu!

La primera part del retall d'avui és un petit resum d'aquesta sorprenent (almenys per mi!) proposta. La segona part, la foto, no hi està directament relacionada, però em sembla que il·lustra molt bé el comentari anterior sobre els prejudicis a ditància.

Retall per meditar

«Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.»
Salm 34,15 (BCI)

«Avui, tots els líders israelians proclamen el lema “pau i seguretat”. Tanmateix, ningú suggereix explícitament com implementar-ho. És, doncs, pel bé d'aquesta “pau i seguretat” que suggerim un esborrany d'Acord de Confederació entre Israel, Palestina i Jordània, com a primer pas vers en un projecte de major escala: el Mercat Comú de l'Orient Mitjà.

»Emplacem tots els polítics i tots els cossos acadèmics i públics que donin suport a l'acord de “pau i confederació”, tant de la regió de l'Orient Mitjà com a escala mundial, que suggereixin millores concretes a aquest document. Farem el millor de la nostra part per examinar-los tots i, si són trobats apropiats pels redactors del present esborrany, seran inclosos en futures versions.

»Quan l'esborrany es completi, serà conferit als líders de la confederació i a tots els líders mundials.»

David Myr, Amics de la Confederació Israel-Palestina-Jordània.

Foto suggerent per a la reflexió (sense relació directa amb David Myr ni la seva proposta, però sí amb el «retall» d'avui): “Jueus ultra-ortodoxos del grup Neturei Karta protesten contra Israel”, de Peter (llicència: Creative Commons). El cartell diu: «Free Palestine. End Israeli Occupation. www.palestinecampaign.org».

diumenge, 11 de gener del 2009

Mort a l'Everest

Avui fa un any va morir Sir Edmund Hillary, considerat el primer occidental en pujar al cim de l'Everest (8.844 m), el més alt del món, acompanyat del sherpa Tenzing Norgay, el 29 de maig de 1953.

Cita

Les vides humanes són més importants que els cims de les muntanyes.
Sir Edmund P. Hillary (1919-2008), alpinista i explorador neozelandès

Context

Així de clara i contundent va ser la resposta de Sir Edmund Hillary després que el maig de l'any 2006 es desencadenés una greu polèmica entorn de la mort sense auxili d'un alpinista britànic, David Sharp, el qual, després d'haver assolit el cim en solitari, es quedés sense oxigen encara per damunt dels fatídics 8.000 metres, considerats per molts la zona de la mort. Fins a 40 alpinistes van passar prop d'ell, entre els quals el discapacitat neozelandès Mark Inglis, sense socórrer-lo. Només un sherpa, Dawa Sherpa, cap de l'expedició d'Inglis segons algunes fonts, va intentar reanimar Sharp amb el seu propi oxigen, sense èxit. Per què? Què va passar realment? Per què aquestes actituds?

Retalls de premsa

Aquests són alguns dels “retalls de premsa” d'aquesta dramàtica història, llargament comentada i debatuda a la Blogsfera alpinista:

Comentari

És talment un exemple modern i ben actual de la paràbola del «bon samarità» de l'Evangeli de Lluc (Lc 10,25-37). Fins i tot em sembla que molt més dramàtic. Qui va tenir prou coratge per seguir l'impuls interior de socórrer un ésser humà que s'està debatent entre la vida i la mort, o de tenir la senzilla decència d'acompanyar-lo en la seva agonia? Qui va tenir prou coratge per creuar els límits imposats pel “això, aquí i ara, no toca”, o pel “tanmateix no hi ha res a fer”? Un sherpa! Dawa Sherpa. El «bon sherpa».

Fotos: “Everest” de Wikimedia Commons (amb llicència GNU), i “Cor de gel” de Photobucket.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Autobusos ateus aquest gener

Aquest “retall de premsa” no, no és cap innocentada, per bé que d'entrada sembla ben divertit. He escollit de comentar-lo aquest final d'any perquè m'ha semblat realment molt interessant, un signe dels temps molt engrescador.

Retall de premsa

«Probablement no hi ha Déu, així que deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida.» Els autobusos de Londres lluïran aquest eslògan a partir d'aquest gener. Es tracta de la primera campanya ateista al Regne Unit finançada amb donacions anònimes. I ha estat un èxit! Ja han aconseguit ingressar el cost de publicitat de durant un mes per a dos grups de 30 autobusos, enlloc d'un sol vehicle com pretenien de primer. A Washington preparen una campanya similar.

Aquesta campanya de posar eslògans alternatius als autobusos de Londres farà pensar la gent —i pensar és anatema contra la religió.
Richard C. Dawkins, ateu, etòleg, catedràtic a la Universitat d'Oxford, vice-president de la British Humanist Association (BHA), l'organització promotora de la campanya ateista

Aquesta campanya serà una bona cosa si aconsegueix que la gent es comprometi amb les preguntes més profundes de la vida.
Jenny Ellis, pastor de l'Església metodista

Notícia completa

Comentari

La British Humanist Association és una organització èticament compromesa però no religiosa que promou acabar amb la privilegiada posició de la religió en la llei, l'educació i els mitjans de comunicació. Ni privilegis ni discriminació, diuen. La seva visió és la d'un món on les persones puguin viure una bona vida en base a la raó, l'experiència i els valors humans compartits. Els ateus s'estàn organitzant! Quan veurem campanyes semblants a la de Londres o la de Washington a les nostres ciutats? Les seves opinions i propostes seran respectades? Som prou oberts al diàleg tranquil i respectuós? Ho sabrem aprofitar col·lectivament per repensar l'essencial de les nostres opcions religioses? Les de cadascú? Siguin les que siguin?

En realitat, i per sort, a casa nostra aquest diàleg, si bé poc cridaner, no és nou. L'Associació d'Ateus de Catalunya fa temps que participa a l'Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós (AUDIR), junt amb una desena de tradicions religioses diferents de la Plataforma Interreligiosa de Ginebra. Només cal fixar-se com, de fet, el lema del bus ateu britànic s'allunya elegantment del dogmatisme: el “probablement” és ben significatiu. Es tracta d'una acció “bel·ligerant” ben moderada que ja m'agradaria veure en els fonamentalismes religiosos (cristians, musulmans, jueus... d'arreu)!

Una darrera qüestió. «Però podem viure sense Déu?» Evidentment la resposta no és unànime, depèn de cadascú. Els ateus, per exemple, neguen l'existència de Déu. Però no oblidem els buddhistes, una tradició mil·lenària que es manté en el més estricte silenci sobre la qüestió. O la mística cristiana adulta quan afirma: «Vivim com sense Déu, però des de Déu i amb Déu». En algun altre escrit m'hi extendré més!

Foto: “Albada des de l'Apollo 12”, NASA (1969)

dissabte, 13 de desembre del 2008

L'ésAdir amb La Marató 2008

Retall de premsa

Amb motiu de La Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties mentals greus, l'ésAdir i el Termcat han elaborat, coordinadament, un recull d'orientacions lingüístiques per contribuir a una divulgació correcta i precisa dels principals termes que s'hi faran servir: denominacions, definicions, calcs de l'anglès, dubtes i errors habituals, enllaços externs, etc.
  • esAdir.cat, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

Cites il·lustratives

Quan parlis, procura que les paraules siguin millor que el silenci.

Proverbi indi

No hi ha mirall que millor reflexi la imatge de l'home
que les seves paraules.

Joan Lluís Vives i Marc (1492-1540), humanista i filòsof valencià.

Comentari

Malgrat que el llenguatge verbal constitueixi tant sols el 7% de la comunicació interpersonal (segons l'arxifamós, i sovint mal interpretat, estudi del Dr Albert Mehrabian, potser m'hi referiré en un futur escrit), el cert és que habitualment ens cal emprar paraules per comunicar-nos. La destresa en la bona comunicació i el bon criteri estan íntimament relacionats amb el mestratge en l'ús de com més paraules, com més conceptes, millor. I per mi “bo” vol dir també “respectuós”. D'aquí l'interès que m'ha despertat la notícia: l'ésAdir inclou un resum de les recomanacions de la FECAFAMM per a un llenguatge (doncs això) respectuós sobre un tema tan sensible com poden ser les persones afectades per alguna malaltia mental.

dijous, 11 de desembre del 2008

Dinar de Nadal amb els pobres

Dissabte passat vaig conèixer les simpàtiques Meritxell i Elisabet de la Comunitat de Sant'Egidio. Simplement em vaig acostar a demanar informació a l'estand que tenien al Portal de l'Àngel, mentre passejàvem tota la família en direcció a la Fira de Santa Llúcia, a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona.

Ens van explicar entusiasmades les seves activitats d'ajuda als “amics del carrer”, de com estaven preparant un any més (des del 1982!) un digne dinar de Nadal amb els pobres, i de les necessitats més immediates d'ajuda i col·laboració que els calien.

Aquí en teniu un resum:

NECESSITEM

  • Menjar: plats cuinats pel dinar (canelons, pollastre rostit), embotits, formatges, fruita, torrons, polvorons, neules, oli, llegums cuits, sucs, llaunes, llet, galetes...

  • Regals: mantes, sacs de dormis, guants, bufandes, gorres, necessers, jerseis, mocadors de coll, ràdios, colònies, bosses de mà, bijuteria...
PUNT DE RECOLLIDA

Més tard vaig comprovar que al catàleg de Decathlon tenen moltes de les coses que els calen a molt bon preu...

També serà molt útil fer-se amb un grapat de guies «On menjar, dormir, rentar-se» que la comunitat de Sant'Egidio publica cada any pels sense sostre, una mena de “guia Michelin dels pobres”, una eina de supervivència indispensable pel qui està obligat a sortir-se'n tot sol al carrer. La Meritxell i l'Elisenda ens van comentar que al gener sortirà la nova edició local.

De vegades m'he preguntat si podia fer alguna cosa realista pels pobres, si els podia ajudar d'alguna manera útil, evitant córrer riscos excessius (des de que m'aixequin la camisa, passant per què em robin la cartera, fins a molestar-los o causar-los un major patiment de manera involuntària...). L'experiència fins ara em diu que els qui dormen al carrer són pobres de veritat, que són molt agraïts, i que t'ofereixen tot el que tenen, molt sovint en forma de “simples” benediccions, a canvi del poc que els pugui haver donat! Aquest contrast entre el donar i el rebre sempre m'ha trencat tots els esquemes...

Retall final

En temps de crisi no només convé “apretar-se el cinturó”,
sinó augmentar la solidaritat envers els més desfavorits.
Senzillament perquè afecta a moltes més persones. Aquesta reflexió, ensenyament, recomanació ha estat feta darrerament per diverses persones dignes de ser escoltades, vinculades amb responsabilitats diverses a les Esglésies cristianes, també la Catòlica (la que conec de més a la vora). I sé que no són (som) els únics en promoure-la i dur-la a la pràctica. Que bé!

dilluns, 1 de desembre del 2008

Premiat el documental «Cristina Kaufmann: Re-crear soledats»

Benvolguts,

potser us interessarà saber que en Joan Grané, realitzador de TV3 ("la teva!"), junt amb el seu germà Francesc (director i guionista del film) han guanyat, el passat 19 d'octubre de 2008, el primer premi de la 22a edició del Prix Farel Internacional de Neuchâtel (Suïssa) amb el DVD «Cristina Kaufmann: Re-crear soledats», dins la Catégorie moyenne de documentals d'entre 20 i 40 minuts. Aquest és l'únic concurs al món on es presenten films sobre totes les religions del món i de totes les tradicions espirituals: buddhista, hindú, jueva, cristiana, islàmica, tradicions aborígens d'arreu, etc.

Per si no el coneixeu encara (i si no, disculpeu el rotllo!), es tracta d'una entrevista inèdita a la carmelita descalça Cristina Kaufmann, religiosa contemplativa del Carmel de Mataró, en què, a través dels gestos, les paraules i les mirades, continua fent després de la seva mort (primavera del 2006) una de les coses que més bé sabia fer en vida: acompanyar les persones en el camí cap a Déu.

A la web de la productora Eulogos Media en trobareu tota la informació: aquí.

Si esteu interessats en el DVD el podeu trobar a diverses llibreries (jo el vaig trobar, ja fa temps, a la Llibreria Claret).

Una abraçada,

Nova web d'«Una mà de contes»

Benvolguts,

si teniu fills, néts, nebots... o bé simplement us moveu d'una manera o altra en l'àmbit educatiu, tant el professional (els que cobren) com l'amateur (els que paguem), potser us interessarà saber que el programa de Televisió de Catalunya «Una mà de contes», Premi Nacional de Cultura 2007, que podeu veure a les tardes pel K3, ofereix des de finals de novembre un espai a Internet a l'abast de tothom amb més de 100 contes, eines i propostes didàctiques per fer desenvolupar la creativitat i endinsar-se en el món de l'art i la literatura infantils.
Una abraçada,