Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de març del 2009

Una confederació utòpica?

Dies enrere vaig estar “fullejant” la versió digital del diari Haaretz, un rotatiu respectat i de referència a Israel, de perfil liberal, editat en hebreu, i en anglès junt amb l'International Herald Tribune (l'edició global del New York Times). De seguida em va cridar l'atenció el següent anunci de la pàgina principal: Confederació Israel - Palestina - Jordània.

No entenc del tot ni els termes ni les implicacions socials, polítiques ni de cap índole de l'esborrany d'Acord de Confederació, proposat per David Myr i els Amics de la Confederació, entre «un Estat Palestí a Cisjordània i a la Franja de Gaza, l'Estat d'Israel i el Regne de Jordània». Perquè em cau lluny, no sóc de cap d'aquests països i tant sols els vaig visitar una setmana d'aviat farà deu anys. Però és un exemple ben clar, un recordatori, que quan em miro els problemes del món de més a la vora sempre m'acabo adonant que ni tot és tan blanc ni tot és tan negre. I, sobretot, que de (suposadament!) “dolents”, de (suposadament!) “bons” i de (suposadament!) “mitges tintes” n'hi ha a tot arreu. A tot arreu!

La primera part del retall d'avui és un petit resum d'aquesta sorprenent (almenys per mi!) proposta. La segona part, la foto, no hi està directament relacionada, però em sembla que il·lustra molt bé el comentari anterior sobre els prejudicis a ditància.

Retall per meditar

«Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.»
Salm 34,15 (BCI)

«Avui, tots els líders israelians proclamen el lema “pau i seguretat”. Tanmateix, ningú suggereix explícitament com implementar-ho. És, doncs, pel bé d'aquesta “pau i seguretat” que suggerim un esborrany d'Acord de Confederació entre Israel, Palestina i Jordània, com a primer pas vers en un projecte de major escala: el Mercat Comú de l'Orient Mitjà.

»Emplacem tots els polítics i tots els cossos acadèmics i públics que donin suport a l'acord de “pau i confederació”, tant de la regió de l'Orient Mitjà com a escala mundial, que suggereixin millores concretes a aquest document. Farem el millor de la nostra part per examinar-los tots i, si són trobats apropiats pels redactors del present esborrany, seran inclosos en futures versions.

»Quan l'esborrany es completi, serà conferit als líders de la confederació i a tots els líders mundials.»

David Myr, Amics de la Confederació Israel-Palestina-Jordània.

Foto suggerent per a la reflexió (sense relació directa amb David Myr ni la seva proposta, però sí amb el «retall» d'avui): “Jueus ultra-ortodoxos del grup Neturei Karta protesten contra Israel”, de Peter (llicència: Creative Commons). El cartell diu: «Free Palestine. End Israeli Occupation. www.palestinecampaign.org».

diumenge, 25 de gener del 2009

Ahimsa, la no-violència activa

Retall per meditar

Mahatma Gandhi és considerat el primer en aplicar en el terreny polític i a gran escala el venerat principi de la no-violència, traducció aproximada del terme sànscrit ahimsa. Aquest concepte ja gaudia d'una llarga història i tradició en el pensament religiós indi (apareix per primer cop als antics Upanishads, llibres vèdics entorn del 800 aC) i ha tingut diversos ressorgiments en l'hinduisme, el buddhisme, el jainisme, i en contextos jueus i cristians.

En paraules del propi Gandhi:

«¿He de suportar aquells que em creen dificultats o els he de destruir?» El cercador de la Veritat va comprendre que qui es dedicava a destruir als altres no avançava, sinó que simplement es quedava on era, mentre que qui suportava les persones que li creaven dificultats avançava i de vegades fins i tot portava als altres amb ell.
—
Però mentre els suportem [aquells que ens creen dificultats, per exemple els lladres], no ens hem de resignar a no fer res. Això només produiria en nosaltres covardia. Així doncs, prenem consciència d'un nou deure. Donat que els considerem com a parents i amics nostres, cal que fem que comprenguin aquest parentiu. I cal que ens esforcem per idear els mitjans per tal que se'n persuadeixin. Aquest és el camí de l'ahimsa.
—
L'ahimsa no és allò vulgar que alguns han volgut presentar. No fer mal a cap ésser viu és, indubtablement, una part de l'ahimsa, però no és més que la seva mínima expressió.
—
El fet és que ahimsa no significa simplement no matar. Himsa significa causar sofriment o destruir una vida per còlera, amb un propòsit egoista o amb la intenció de fer mal. Ahimsa és abstenir-se d'actuar d'aquesta manera.
—
Una persona que abriga mala voluntat contra una altra no és menys culpable de himsa pel fet que la por a la societat o la manca d'oportunitat no li permetin posar en pràctica la seva mala intenció. Així doncs, cal tenir present tant la intenció com l'acció per decidir en darrer terme si una determinada acció o omissió pot ser qualificada com a ahimsa.
—
El fonament de l'ahimsa és la unitat de totes les vides. Ahimsa és un principi comprehensiu. Significa amor a tots els éssers vius, Amor universal.»

Mohandas K. Gandhi (1869-1948), conegut com a Mahatma Gandhi, líder polític i espiritual hindú i del moviment d'independència de l'Índia, nomenat cinc vegades al Premi Nobel de la Pau, assassinat a Delhi per un extremista hindú mentre es dirigia a la pregària del capvespre. — Font: GANDHI, M. (2007) Mi religión. Santander: Sal Terrae (El pozo de Siquem, 216), p. 136-142 i 178-180. ISBN: 978-84-293-1729-9.

Foto: “Multituds d'admiradors de Gandhi durant la pregària ecumènica del capvespre”, de l'arxiu fotogràfic històric de la revista LIFE (© Time Inc., amb llicència per a ús personal i no comercial).

Retall d'agenda

Divendres, 30 de gener
» Dia Escolar de la No-violència i la Pau
El Dia Escolar (o Mundial, o Internacional) de la No-violència i la Pau (DENIP), fundat el 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Se celebra a escoles de tot el món el dia 30 de gener i propers (l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).

divendres, 5 de desembre del 2008

Compromís per la no-violència

Cita
Sigues el canvi que busques en el món.
— i —
No hi ha camí per la pau. La pau és el camí.
Mahatma Gandhi (1869-1948), líder polític i espiritual hindú i del moviment d'independència de l'Índia.

Context

Una de les iniciatives de durant la sessió plenària del «I Fòrum Humà Europeu, encontres per a la transformació personal i social», la plataforma escollida per donar a conèixer l'Aliança per una Nova Humanitat (ANH), celebrat al World Trade Center de Barcelona els dies 7 al 9 de novembre de 2008:



Vídeo: I take de vow (ANH), Deepak Chopra
Produït per: Sinergia Medios Audiovisuales
A: Vimeo

Deepak Chopra, metge i escriptor hindú, és el president i cofundador d'Aliança per una Nova Humanitat (ANH), una associació creada amb l'objectiu de connectar totes les persones i col·lectius que treballen, mitjançant la seva transformació personal i l'acció social, per crear un món just, sostenible i en pau.

Trobareu molta més informació sobre el I Fòrum Humà Europeu, ANH i Deepak Chopra a un dels meus blocs de referència: Espiritualidad y política.

Comentari

Un compromís per la no-violència
en els meus pensaments,
les meves paraules
i les meves accions...

Un compromís per la pau...

La pau és el camí...

Jo també m'hi comprometo!
I tu?