Mahatma Gandhi és considerat el primer en aplicar en el terreny polític i a gran escala el venerat principi de la no-violència, traducció aproximada del terme sànscrit ahimsa. Aquest concepte ja gaudia d'una llarga història i tradició en el pensament religiós indi (apareix per primer cop als antics Upanishads, llibres vèdics entorn del 800 aC) i ha tingut diversos ressorgiments en l'hinduisme, el buddhisme, el jainisme, i en contextos jueus i cristians.
En paraules del propi Gandhi:
«¿He de suportar aquells que em creen dificultats o els he de destruir?» El cercador de la Veritat va comprendre que qui es dedicava a destruir als altres no avançava, sinó que simplement es quedava on era, mentre que qui suportava les persones que li creaven dificultats avançava i de vegades fins i tot portava als altres amb ell.
—
Però mentre els suportem [aquells que ens creen dificultats, per exemple els lladres], no ens hem de resignar a no fer res. Això només produiria en nosaltres covardia. Així doncs, prenem consciència d'un nou deure. Donat que els considerem com a parents i amics nostres, cal que fem que comprenguin aquest parentiu. I cal que ens esforcem per idear els mitjans per tal que se'n persuadeixin. Aquest és el camí de l'ahimsa.
—
L'ahimsa no és allò vulgar que alguns han volgut presentar. No fer mal a cap ésser viu és, indubtablement, una part de l'ahimsa, però no és més que la seva mínima expressió.
—
El fet és que ahimsa no significa simplement no matar. Himsa significa causar sofriment o destruir una vida per còlera, amb un propòsit egoista o amb la intenció de fer mal. Ahimsa és abstenir-se d'actuar d'aquesta manera.
—
Una persona que abriga mala voluntat contra una altra no és menys culpable de himsa pel fet que la por a la societat o la manca d'oportunitat no li permetin posar en pràctica la seva mala intenció. Així doncs, cal tenir present tant la intenció com l'acció per decidir en darrer terme si una determinada acció o omissió pot ser qualificada com a ahimsa.
—
El fonament de l'ahimsa és la unitat de totes les vides. Ahimsa és un principi comprehensiu. Significa amor a tots els éssers vius, Amor universal.»
—
Però mentre els suportem [aquells que ens creen dificultats, per exemple els lladres], no ens hem de resignar a no fer res. Això només produiria en nosaltres covardia. Així doncs, prenem consciència d'un nou deure. Donat que els considerem com a parents i amics nostres, cal que fem que comprenguin aquest parentiu. I cal que ens esforcem per idear els mitjans per tal que se'n persuadeixin. Aquest és el camí de l'ahimsa.
—
L'ahimsa no és allò vulgar que alguns han volgut presentar. No fer mal a cap ésser viu és, indubtablement, una part de l'ahimsa, però no és més que la seva mínima expressió.
—
El fet és que ahimsa no significa simplement no matar. Himsa significa causar sofriment o destruir una vida per còlera, amb un propòsit egoista o amb la intenció de fer mal. Ahimsa és abstenir-se d'actuar d'aquesta manera.
—
Una persona que abriga mala voluntat contra una altra no és menys culpable de himsa pel fet que la por a la societat o la manca d'oportunitat no li permetin posar en pràctica la seva mala intenció. Així doncs, cal tenir present tant la intenció com l'acció per decidir en darrer terme si una determinada acció o omissió pot ser qualificada com a ahimsa.
—
El fonament de l'ahimsa és la unitat de totes les vides. Ahimsa és un principi comprehensiu. Significa amor a tots els éssers vius, Amor universal.»
Mohandas K. Gandhi (1869-1948), conegut com a Mahatma Gandhi, líder polític i espiritual hindú i del moviment d'independència de l'Índia, nomenat cinc vegades al Premi Nobel de la Pau, assassinat a Delhi per un extremista hindú mentre es dirigia a la pregària del capvespre. — Font: GANDHI, M. (2007) Mi religión. Santander: Sal Terrae (El pozo de Siquem, 216), p. 136-142 i 178-180. ISBN: 978-84-293-1729-9.
Foto: “Multituds d'admiradors de Gandhi durant la pregària ecumènica del capvespre”, de l'arxiu fotogràfic històric de la revista LIFE (© Time Inc., amb llicència per a ús personal i no comercial).Retall d'agenda
Divendres, 30 de gener
» Dia Escolar de la No-violència i la Pau
El Dia Escolar (o Mundial, o Internacional) de la No-violència i la Pau (DENIP), fundat el 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Se celebra a escoles de tot el món el dia 30 de gener i propers (l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).
Entrades
