Mort a l'Everest

Avui fa un any va morir Sir Edmund Hillary, considerat el primer occidental en pujar al cim de l'Everest (8.844 m), el més alt del món, acompanyat del sherpa Tenzing Norgay, el 29 de maig de 1953.

Cita

Les vides humanes són més importants que els cims de les muntanyes.

Sir Edmund P. Hillary (1919-2008), alpinista i explorador neozelandès

Context

Així de clara i contundent va ser la resposta de Sir Edmund Hillary després que el maig de l'any 2006 es desencadenés una greu polèmica entorn de la mort sense auxili d'un alpinista britànic, David Sharp, el qual, després d'haver assolit el cim en solitari, es quedés sense oxigen encara per damunt dels fatídics 8.000 metres, considerats per molts la zona de la mort. Fins a 40 alpinistes van passar prop d'ell, entre els quals el discapacitat neozelandès Mark Inglis, sense socórrer-lo. Només un sherpa, Dawa Sherpa, cap de l'expedició d'Inglis segons algunes fonts, va intentar reanimar Sharp amb el seu propi oxigen, sense èxit. Per què? Què va passar realment? Per què aquestes actituds?

Retalls de premsa

Aquests són alguns dels “retalls de premsa” d'aquesta dramàtica història, llargament comentada i debatuda a la Blogsfera alpinista:

• CERNUDA, O. (25-5-2006) «Muerte sin auxilio». A: El Mundo.
• ROVIRA, A. (20-8-2006) «El éxito indecente». A: El País.

Comentari

És talment un exemple modern i ben actual de la paràbola del «bon samarità» de l'Evangeli de Lluc (Lc 10,25-37). Fins i tot em sembla que molt més dramàtic. Qui va tenir prou coratge per seguir l'impuls interior de socórrer un ésser humà que s'està debatent entre la vida i la mort, o de tenir la senzilla decència d'acompanyar-lo en la seva agonia? Qui va tenir prou coratge per creuar els límits imposats pel “això, aquí i ara, no toca”, o pel “tanmateix no hi ha res a fer”? Un sherpa! Dawa Sherpa. El «bon sherpa».

Fotos: “Everest” de Wikimedia Commons (amb llicència GNU), i “Cor de gel” de Photobucket.