Caminem amb les seves sabates

Retall per meditar

«Els refugiats han fugit de neteges ètniques,
persecucions religioses,
conflictes polítics,
i guerres.

»Han sobreviscut la fam,
les malalties,
els desastres naturals,
i la mort.

»Han suportat l'esgotament,
les privacions,
la destrucció,
i la desesperació.

»Han esperat mesos, fins i tot anys,
han deixat enrere tot el que coneixien,
han viatjat a un lloc nou i estrany,
per trobar seguretat i tornar a començar.

»Els refugiats han experimentat el pitjor.
Ara necessiten el millor de nosaltres.

»Ajudem les nostres comunitats a donar la benvinguda als refugiats.
Ahir, avui i cada dia.»

Font: text ben eloqüent que acompanya un vídeo de YouTube amb imatges massa dures per mostrar-les directament aquí. Crec que les paraules poden ajudar a la mobilització local, en canvi segons quines imatges potser poden arribar a paralitzar en provocar una certa impressió “d'impotència global”. Per contra, em permeto recomanar el vídeo d'Intermon-Oxfam.

Crèdit de la foto: “Dona retornada a la República Centreafricana procedent del Txad després de 5 anys a l'exili”, on reconstrueix casa seva tot treballant en la teulada amb la palla del fons, el passat febrer de 2008; de hdptcar. — Llicència: Creative Commons.

La definició de refugiat d'acord amb una convenció de les Nacions Unides és «una persona que està fora del seu país de nacionalitat o residència habitual, té un temor fundat de persecució a causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular o opinió política, i no pugui o no es vulgui acollir a la protecció de tal país, o de tornar a ell, per temor a la persecució». L'ONU va establir l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) el 1950 per tractar qüestions relatives als refugiats a tot el món.

Actualment s'estima que hi ha (tenim, som) uns 40 milions de persones desplaçades i refugiades al món, de les quals 7 milions en tant sols 4 països africans: el Congo (entre desplaçats interns i refugiats procedents d'Angola, Rwanda, Burundi, Uganda, el Sudan i la República del Congo), el Txad (entre desplaçats interns i refugiats procedents del Sudan i la República Centreafricana), el Sudan (entre desplaçats interns i refugiats procedents d'Eritrea, el Txad, Etiòpia, Uganda i la República Centreafricana) i Somàlia (amb més d'1 milió de desplaçats interns, a banda dels milers, desenes de milers o centenars de milers acollits a Djibouti, Etiòpia, Kènia, la República de Sud-àfrica, els EUA i el Yemen). Però la llista és molt, molt més llarga... — Font: Intermon-Oxfam i The World Factbook de la CIA.

Bona setmana!

Retall d'agenda

Dissabte, 20 de juny
» Dia Mundial dels Refugiats
Un dels principals vehicles de les Nacions Unides per fomentar la sensibilització mundial sobre els refugiats del món en general i del refugiats de l'Àfrica en particular.

Sóc dona

No sóc una dona. Però sóc dona. I també sóc home. Les dues coses alhora. Perquè, en essència, en són una de sola. I això no només és vàlid avui, sinó sempre. Avui és el Dia de les Nacions Unides per als Drets de les Dones i la Pau Internacional. Va ser declarat l’any 1977 per les Nacions Unides amb motiu de l’Any Internacional de la Dona (1975), per eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, i per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau. Cal continuar lluitant en aquest sentit, perquè malauradament encara resta molt camí per fer.

No sóc una dona. Però jo també sóc dona, també m'incumbeix. També són els meus drets. I també són els meus deures. En la meva opinió, hauríem de procurar tots plegats que les distincions, ben vàlides i legítimes des d'un punt de vista racional, deixem de convertir-les com autòmats en diferències, barreres infranquejables que ens fragmenten la consciència i ens malmeten l'esperit.

• Distincions: objectes mentals, conceptes, allò que veiem amb l'ull de la raó i del coneixement (el «segon ull», amb tendència a convertir-nos en simples «Col·leccionistes de mapes»).


• Diferències: allò que transcendim amb l'ull de l'esperit i de la saviesa («El tercer ull»), amb el qual podem “veure” la realitat tal i com és, no fragmentada.

Convé que fem o que refem (també m'ho dic, recomano i recordo a mi mateix), aquest camí: el camí del despertar vers la Llibertat.

Retall per meditar

«Som els autors de la nostra pròpia història.
—
És més intel·ligent tenir esperança que no tenir-la,
procurar de fer coses que no procurar-ho.
—
Res aconsegueix la persona que diu que no es pot fer.»

Eleanor Roosevelt (1884-1962), novaiorquesa, esposa de Franklin D Roosevelt, Primera Dama dels EUA durant la presidència del seu marit (1933-1945), diplomàtica i activista pels drets humans, primera presidenta de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides (1946-1952), comitè on es va redactar la Declaració Universal de Drets Humans (versió en català), adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948. — Font de la cita: “Eleanor Roosevelt: Reseña biográfica”, edició en espanyol del web America.gov del Departament d'Estat dels Estats Units.


Foto: “L'ex primera dama Eleanor Roosevelt en camí per fer un pic-nic amb un grup de nens (1948)”, de l'arxiu fotogràfic històric de la revista LIFE (© Time Inc., amb llicència per a ús personal i no comercial).

Mort a l'Everest

Avui fa un any va morir Sir Edmund Hillary, considerat el primer occidental en pujar al cim de l'Everest (8.844 m), el més alt del món, acompanyat del sherpa Tenzing Norgay, el 29 de maig de 1953.

Cita

Les vides humanes són més importants que els cims de les muntanyes.

Sir Edmund P. Hillary (1919-2008), alpinista i explorador neozelandès

Context

Així de clara i contundent va ser la resposta de Sir Edmund Hillary després que el maig de l'any 2006 es desencadenés una greu polèmica entorn de la mort sense auxili d'un alpinista britànic, David Sharp, el qual, després d'haver assolit el cim en solitari, es quedés sense oxigen encara per damunt dels fatídics 8.000 metres, considerats per molts la zona de la mort. Fins a 40 alpinistes van passar prop d'ell, entre els quals el discapacitat neozelandès Mark Inglis, sense socórrer-lo. Només un sherpa, Dawa Sherpa, cap de l'expedició d'Inglis segons algunes fonts, va intentar reanimar Sharp amb el seu propi oxigen, sense èxit. Per què? Què va passar realment? Per què aquestes actituds?

Retalls de premsa

Aquests són alguns dels “retalls de premsa” d'aquesta dramàtica història, llargament comentada i debatuda a la Blogsfera alpinista:

• CERNUDA, O. (25-5-2006) «Muerte sin auxilio». A: El Mundo.
• ROVIRA, A. (20-8-2006) «El éxito indecente». A: El País.

Comentari

És talment un exemple modern i ben actual de la paràbola del «bon samarità» de l'Evangeli de Lluc (Lc 10,25-37). Fins i tot em sembla que molt més dramàtic. Qui va tenir prou coratge per seguir l'impuls interior de socórrer un ésser humà que s'està debatent entre la vida i la mort, o de tenir la senzilla decència d'acompanyar-lo en la seva agonia? Qui va tenir prou coratge per creuar els límits imposats pel “això, aquí i ara, no toca”, o pel “tanmateix no hi ha res a fer”? Un sherpa! Dawa Sherpa. El «bon sherpa».

Fotos: “Everest” de Wikimedia Commons (amb llicència GNU), i “Cor de gel” de Photobucket.

Vídeo: Drets humans, 60 anys després

Retall de premsa

«Des que es va subscriure fa 60 anys la Declaració Universal de Drets Humans s'han registrat grans avanços en el camp dels drets humans en tot el món. La "guerra freda" va acabar, l'apartheid va ser enderrocat i, en el 60 aniversari de la Declaració, un afroamericà ha estat elegit per primera vegada per a ocupar la presidència dels Estats Units d'Amèrica, un país on moltes persones negres ni tan sols tenien dret de vot quan es va signar la Declaració el 1948.»

Font: flama.info, Agència Cristiana de Notícies

Però...

Però els abusos contra els drets humans segueixen sent tan omnipresents en el món dels nostres dies com ho eren quan capdavanters de països de tot el món van signar la Declaració. En el seu 60è aniversari, la Declaració Universal de Drets Humans és una promesa traïda, encara és un desafiament:



Vídeo: Amnistia Internacional

Retall per promoure

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans

Document: Declaració Universal de Drets Humans (versió en català), adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948.

Font: United Nations Information Centre