Dinar de Nadal amb els pobres

Dissabte passat vaig conèixer les simpàtiques Meritxell i Elisabet de la Comunitat de Sant'Egidio. Simplement em vaig acostar a demanar informació a l'estand que tenien al Portal de l'Àngel, mentre passejàvem tota la família en direcció a la Fira de Santa Llúcia, a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona.

Ens van explicar entusiasmades les seves activitats d'ajuda als “amics del carrer”, de com estaven preparant un any més (des del 1982!) un digne dinar de Nadal amb els pobres, i de les necessitats més immediates d'ajuda i col·laboració que els calien.

Aquí en teniu un resum:

NECESSITEM

• Menjar: plats cuinats pel dinar (canelons, pollastre rostit), embotits, formatges, fruita, torrons, polvorons, neules, oli, llegums cuits, sucs, llaunes, llet, galetes...


• Regals: mantes, sacs de dormis, guants, bufandes, gorres, necessers, jerseis, mocadors de coll, ràdios, colònies, bosses de mà, bijuteria...

PUNT DE RECOLLIDA

• Del 15 al 23 de desembre, de 18 a 21h, a la Basílica dels Sants Just i Pastor (al C/ Rera de Sant Just s/n, 08002 Barcelona).


• Divendres 19, dissabte 20 i dilluns 22 de desembre, de 18 a 21h, ens pots venir a ajudar a preparar el dinar de Nadal.


• També ens pots venir a ajudar el mateix dia 25.

Més tard vaig comprovar que al catàleg de Decathlon tenen moltes de les coses que els calen a molt bon preu...

També serà molt útil fer-se amb un grapat de guies «On menjar, dormir, rentar-se» que la comunitat de Sant'Egidio publica cada any pels sense sostre, una mena de “guia Michelin dels pobres”, una eina de supervivència indispensable pel qui està obligat a sortir-se'n tot sol al carrer. La Meritxell i l'Elisenda ens van comentar que al gener sortirà la nova edició local.

De vegades m'he preguntat si podia fer alguna cosa realista pels pobres, si els podia ajudar d'alguna manera útil, evitant córrer riscos excessius (des de que m'aixequin la camisa, passant per què em robin la cartera, fins a molestar-los o causar-los un major patiment de manera involuntària...). L'experiència fins ara em diu que els qui dormen al carrer són pobres de veritat, que són molt agraïts, i que t'ofereixen tot el que tenen, molt sovint en forma de “simples” benediccions, a canvi del poc que els pugui haver donat! Aquest contrast entre el donar i el rebre sempre m'ha trencat tots els esquemes...

Retall final

En temps de crisi no només convé “apretar-se el cinturó”,
sinó augmentar la solidaritat envers els més desfavorits.

Senzillament perquè afecta a moltes més persones. Aquesta reflexió, ensenyament, recomanació ha estat feta darrerament per diverses persones dignes de ser escoltades, vinculades amb responsabilitats diverses a les Esglésies cristianes, també la Catòlica (la que conec de més a la vora). I sé que no són (som) els únics en promoure-la i dur-la a la pràctica. Que bé!