Situat, doncs, tant en l'espai com en el temps, aquest relat posa de manifest, com a mínim, un parell de qüestions que em semblen prou interessants de destacar. Primera, que els canvis personals de major embergadura, els vitals, sempre es cuinen a foc lent. Molt lent. Altrament, jo no els sabria qualificar de canvis vitals, sinó tant sols de precipitats. —A mi m'agrada la cuina i, si bé a casa tot sovint tirem d'una certa “cuina ràpida”, per pura subsistència!, per fer l'escudella de Nadal, per posar un exemple, m'hi puc passar, gustosament, tot el sant matí. La diferència? Us ho dic o us ho explico?
Segona, que les transformacions personals, si realment són d'embergadura, no es queden en la superfície de les aparences ni tampoc responen al toc de les trompetes que anuncien —o denuncien!— les circumstàncies del moment, sinó que baixen fins al moll de l'os i toquen el fonament de la pròpia vida —de la Vida en general i de la meva vida en particular, en el meu cas.— Altrament, jo tampoc no les sabria qualificar de transformacions vitals, sinó tant sols de circumstancials.
Bé, dit això, i ja sense més preàmbuls, us convido a llegir i a gaudir del relat. Espero que us agradi! Si no, també m'ho podeu dir. Gràcies!
- Relat: Resurrexit
En format PDF (FreePDFHosting.com)
Foto: “Mallerenga blava”, de Frank Drebin (amb una llicència Creative Commons).
Entrades
2 comentaris:
Hola, Èdgar! Felicitats per aquest relat, tan ple de missatge, i tan ben escrit. És molt xulo que amb un conte ens parlis de les teves vivències. I més si es tracta de transformacions, que ens van ajudant a madurar com a persones.
Això de ser un "cristià social" o com es digui a mi tampoc no em va. Estàs apostant per una espiritualitat madura, no pas infantil. "Marxar de la llar paterna" per a construir la pròpia casa... tal com un la vol.
Descrius una religiositat molt humana (no pas divina) on hi ha autoritat, agressivitat, desamor... No m'estranya que el protagonista vulgui marxar-ne i obrir-se a una autèntica vivència espiritual, sense uns condicionaments humans que en lloc d'ajudar, allunyen de Déu.
Et felicito per estar obert a la transformació. Tenim tota una vida per continuar-ho fent. I companys de camí amb qui continuar compartint-ho...
Salut a tothom!
Núria Quintana
Gràcies Núria per la teva reflexió, maduresa i comentari en el teu text. De ben segur que a l'Èdgar li serà de gran alegria i d'una nova visió interior.
La vida ens empeny cada dia a una transformació interior, transformació humana, cristiana, espiritual, camí que ens porta a DEU PARE.
Sempre agraïts amb tot el cor, amb qui ens estima i ens transforma cada dia una miqueta, per descobrir el camí cap a la veritat i l'amor. Camí que va al PARE.
Petons,
Ester
Ester
Publica un comentari a l'entrada