Situat, doncs, tant en l'espai com en el temps, aquest relat posa de manifest, com a mínim, un parell de qüestions que em semblen prou interessants de destacar. Primera, que els canvis personals de major embergadura, els vitals, sempre es cuinen a foc lent. Molt lent. Altrament, jo no els sabria qualificar de canvis vitals, sinó tant sols de precipitats. —A mi m'agrada la cuina i, si bé a casa tot sovint tirem d'una certa “cuina ràpida”, per pura subsistència!, per fer l'escudella de Nadal, per posar un exemple, m'hi puc passar, gustosament, tot el sant matí. La diferència? Us ho dic o us ho explico?
Segona, que les transformacions personals, si realment són d'embergadura, no es queden en la superfície de les aparences ni tampoc responen al toc de les trompetes que anuncien —o denuncien!— les circumstàncies del moment, sinó que baixen fins al moll de l'os i toquen el fonament de la pròpia vida —de la Vida en general i de la meva vida en particular, en el meu cas.— Altrament, jo tampoc no les sabria qualificar de transformacions vitals, sinó tant sols de circumstancials.
Bé, dit això, i ja sense més preàmbuls, us convido a llegir i a gaudir del relat. Espero que us agradi! Si no, també m'ho podeu dir. Gràcies!
- Relat: Resurrexit
En format PDF (FreePDFHosting.com)
Foto: “Mallerenga blava”, de Frank Drebin (amb una llicència Creative Commons).
Entrades
