L'ésser i el no-ésser

Retall per meditar

«Quan tots els homes reconeixen el bell com a tal,
sorgeix el reconeixement del lleig.
Quan tots els homes reconeixen el bo com a tal,
sorgeix el reconeixement del dolent.

Així, l'ésser i el no-ésser s'engendren mútuament;
el difícil i el fàcil es complementen mútuament;
el llarg i el curt contrasten entre ells;
l'alt i el baix són l'un la mesura de l'altre;
el to i la veu s'harmonitzen mútuament;
davant i darrere s'acompanyen mútuament.»

Lao Tse (1997) Poema II (fragment). A: «Tao Te King. El llibre del Tao». Barcelona: J. J. de Olañeta, Editor. (Els petits llibres de la saviesa: 10). ISBN: 84-7651-675-4. — Lao Tse (~s.IV aC), o Laozi (segons el nou sistema Pinyin de transcripció del xinès 老子 [lǎo zǐ]), filòsof llegendari de l'antiga Xina, mítica figura central del Taoisme, i considerat autor del «Tao Te King». Lao Tse significa “Vell Mestre”.


Crèdit de la foto: “Guèiser al riu Firehole”, àrees geotèrmiques del Parc Nacional de Yellowstone, Wyoming, EUA, de Mila Zinkova. — Llicència: Creative Commons.

Un bell i subtil poema taoista que ve a complementar el darrer retall («No-omnipotents, com D*u») on, després d'esbossar com detectar i superar la «religió de la serp», vaig acabar afirmant que: Déu és Déu en i amb l'Home i, alhora (naturalment!, recíprocament!, en harmonia!), l'Home és Home en i amb Déu. Avui, tot fent un petit pas més enllà, em pregunto: qui crea a qui? I no en el sentit d'inventar o de projectar mentalment (com ho podrien interpretar els qui es queden a la superfície sense encara haver despertat mínimament a la dimensió espiritual de l'ésser humà, tant si es presenten com a “creients” com si s'anomenen “ateus” —perquè, sí, crec que la dimensió espiritual de l'ésser humà és transversal a qualsevol consideració religiosa, com vaig avançar al retall «Descoberta de l'espiritualitat»). Sinó que m'ho pregunto en el sentit de qui fa possible l'assoliment de la plenitud de l'existir de l'altre, de l'Altre? Qui crea a qui?

En el proper escrit, la meva resposta explícita (ni la millor, ni la bona, ni la única, simplement la meva... —quina és la teva?).

Bona setmana!

Allò cert sembla fals

Retall per meditar

«No hi ha res més bla i feble que l'aigua,
però res no la supera a vèncer el que és dur.
Res no pot substituir-la.

»El feble venç el fort
i el tou venç el dur.
Això és quelcom que tothom sap,
però que ningú no practica.

»Per això el savi diu:
Qui suporta els oprobis del món
és qui preserva el reialme.
Qui es carrega les desgràcies del món
és el rei del món.

»Les paraules vertaderes semblen falses.»

Lao Tse (1997) Poema LXXVIII. A: «Tao Te King. El llibre del Tao». Barcelona: J. J. de Olañeta, Editor. (Els petits llibres de la saviesa: 13). ISBN: 84-7651-675-4. — Lao Tse (~s.IV aC), o Laozi (segons el nou sistema Pinyin de transcripció del xinès 老子 [lǎo zǐ]), filòsof llegendari de l'antiga Xina, mítica figura central del Taoisme, i considerat autor del «Tao Te King». Lao Tse significa “Vell Mestre”.

Crèdit de la foto: “Horseshoe Bend, Arizona”, un dels meandres més famosos del riu Colorado, prop de la població de Page, a l'estat d'Arizona, EUA, de Luca Galuzzi. — Llicència: Creative Commons.

L'aigua viva, l'aigua que flueix, s'obre pas a través del obstacles amb tota naturalitat i sense deixar de ser allò que és: aigua. És molt probable que des de temps immemorials l'aigua viva, l'aigua que flueix, hagi estat el símbol universal de vida. En algunes cultures i per extensió és ben sabut que també ha estat símbol de mort. Però... no només ha estat el símbol d'un concepte (abstracte!) sinó també i sobretot d'una realitat (concreta!)... de la meva vida, de la teva vida. Una vida que se sent i se sap viva quan... flueix! Com, l'aigua! Una vida viva, una vida que flueix és capaç de «vèncer el fort» i fins és la «reina del món». Tot i que d'entrada pugui semblar fals... això (intuïtivament!) cau pel seu propi pes, és ben cert.

Aquest ensenyament, ben genuí de l'espiritualitat oriental (un dels fonamentals!), també pot ser expressat en paraules potser una mica més pròpies de l'espiritualitat cristiana: una vida viva, una vida fluïda és aquella que transcorre amb la feblesa (força?) de l'amor, el perdó i la compassió.

Bona setmana!

La quietud creativa

Retall per meditar

«El Tao mai no actua,
i això no obstant fa totes les coses.
Si els reis i els barons s'atinguessin al Tao,
el món es reformaria per si sol.
Si un cop reformat aparegués el desig d'obrar,
caldria contenir-lo amb la Simplicitat original sense nom.
La Simplicitat original sense nom no té desigs.
L'absència de desigs produeix el repòs.
I el món es pacifica per si sol.»

Lao Tse (1997) Poema XXXVII. A: «Tao Te King. El llibre del Tao». Barcelona: J. J. de Olañeta, Editor. (Els petits llibres de la saviesa: 13). ISBN: 84-7651-675-4. — Lao Tse (~s.IV aC), o Laozi (segons el nou sistema Pinyin de transcripció del xinès 老子 [lǎo zǐ]), filòsof llegendari de l'antiga Xina, mítica figura central del Taoisme, i considerat autor del «Tao Te King». Lao Tse significa “Vell Mestre”. — El taoisme és un dels tres grans corrents del pensament xinès tradicional, en el qual cal distingir d'una banda una doctrina misticofilosòfica (taoisme sapiencial de l'època Zhou) i de l'altra una tradició i un culte religiosos (taoisme religiós posterior). Actualment, els propis taoistes solen presentar el taoisme més com “una manera de viure” que no pas com una religió “a la clàssica”.

«Fer-no-fent» (Wey-Wu-Wey) és un dels conceptes clau del taoisme. Expressat amb les meves paraules (i segons la meva pròpia experiència i comprensió), no es tracta ni de cercar l'acció “activista” ni la no-acció “passiva”, sinó d'adonar-me que l'acció “alineada amb el Tao” és l'acció justa, oportuna, precisa, fluïda, amorosa, tova, suau. Comprenc que aquesta és, justament, l'acció realment transformadora, l'acció que em condueix (ens condueix!, sol entenc que no vaig enlloc) vers la pau i la felicitat plena i compartida.

Ja vaig avançar en el darrer escrit que la meva comprensió actual de Déu (incompleta, inacabada, no definitiva) té semblances, té certa coherència, amb el Tao del taoisme (per bé que no siguin conceptes o símbols idèntics). Perquè, entre altres coses, comparteixo aquesta intuïció: «Déu no fa res, però en Ell es fa tot».

Foto: “Cascada de Hopetoun, al bosc de Beech, prop del Parc Natural d'Otwey, Austràlia”, de David Iliff (llicència: Creative Commons).